Cerca

lunes, 17 de diciembre de 2012

L'estudi del relleu a través d'experiments al laboratori

Les ciències relacionades amb l'estudi del medi requereixen, en bona part, del coneixement in situ del lloc i del fenòmen que en volem estudiar. No obstant, moltes de vegades, per a contrarestar i simplificar l'escala de treball, el laboratori pot ser una perfecte plataforma per a intentar simular, tan bé com sigui possible, els esdeveniments que es donen en situacions naturals i així, experimentar amb distints escenaris per a donar amb els resultats que un està cercant.

Moltes en són les disciplines que, per a complementar el treball de camp com a font d'informació i investigació, utilitzen tècniques de laboratori per abastir de més consistència les seves investigacions. Dins dels molts exemples que es poden trobar, avui comparteixo un vídeo representatiu de com es poden intentar simular, a la perfecció, moviments geològics estructurals i alhora, ajudar a incrementar el funcionament de la geología estructural, per exemple, de les nostres serralades. Esper us agradi!


Miquel Mir Gual

martes, 11 de diciembre de 2012

Special Issue "Mallorca: a Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies"


Today I share an Special Issue edited by Societat d'Història Natural de les Balears which deals about the new approaches of Quaternary studies in Mallorca (Balearic Islands, Spain). Its contents are structured in 6 chapters written by different authors. It is an interesting book which contributes to better understanding the Quaternary importance on the Balearic Islands, furthermore to increase the knowledge about this interesting topic.

It compiles and updates a number of key topics (i.e., beaches, eolinites, paleontology, phreatic overgrowths on speleothems, etc.) and is designed to reflect the current state of knowledge of Quaternary geology and sea-level changes in Mallorca, integrating classicla descriptions with the new more detailed perspectives developed over the past decades.



Direct link:


Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac, B.P., Fornós, J.J. (2012). "Mallorca: a Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies". Monog. Soc. Hist. Nat. Balears, 18: 219 pp. 

Miquel Mir Gual

lunes, 10 de diciembre de 2012

El grup de recerca de la UIB, BIOGEOMED, de nou en premsa.

El grup de recerca BIOGEOMED, del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, de nou en premsa. Una recent línia de recerca oberta, enfocada al estudi de les costes rocoses a la illa de Menorca s'està engendrant des del grup a fi d'incrementar els coneixements sobre aquests sistemes, dinàmics i alhora amb un cert risc quan es tracta de penya-segats amb urbanitzacions associades. 

               Foto: Xisco Roig-Munar

L'estudi, encapçal.lat per Francesc X. Roig-Munar, pretén incrementar el coneixement sobre la fisionomia i el funcionament de els costes rocoses a l'illa de Menorca, al temps que determinar quins són els processos físics i estructurals que es donen en ells. Les primeres aproximacions apunten a que es tracten de sistemes molt més dinàmics del que es pensava, i que amb tot, suposen un risc geològic important, sobretot en aquells punts on hi ha presència d'urbanitzacions associades.

Link de la notícia:

Miquel Mir Gual

miércoles, 5 de diciembre de 2012

New theory about the age of Grand Canyon

Over the years, scientists have taken a variety of approaches to determine the canyon's age, such as estimating how quickly sediment traveled from one end of the canyon to the other and studying the age of formations within the canyon. Some produced ages as young as 5 million to 6 million years for portions of the canyon, and others ages as old as 17 million years.


Science has recently published online a new theory which deals about a new theory of the age and origin of Grand Canyon in Colorado (Arizona). The study, carried out by Rebecca Flowers (University of Colorado) and Kenneth Farley (California Institute of Technology), has analyzed four rock samples from the western portions of the Grand Canyon and four from the eastern reaches of the gorge. The pattern of helium concentrations in the samples suggests that substantial parts of the western portion of the Grand Canyon were already carved to within a few hundred meters of their current depth by about 70 million years ago and that erosion hasn't increased dramatically in recent eras, the researchers report. That's a far cry from the 5-million-to 6-million-year-old age suggested by previous research, and is about quadruple the oldest previous estimate from other teams for the canyon's age.

Nevertheless, not everyone is convinced by the team's evidence. Karl Karlstrom, a structural geologist at the University of New Mexico, Albuquerque, describes the findings as "out in left field." His team has also analyzed helium concentrations in apatites that were collected just a couple of kilometers downstream from where Flowers and Farley collected their samples in the western Grand Canyon. And their preliminary results, Karlstrom says, bolster the notion of a young gorge. Those soon-to-be-published results suggest that those rocks were still between 50° and 60°C—implying that they were well over 1 kilometer below the surface of Earth's crust—between 15 million and 20 million years ago.

Source and link:

Miquel Mir Gual

martes, 4 de diciembre de 2012

Ocean waves and erosion: coastal processes

Coastal erosion is the wearing away of land and the removal of beach or dune sediments by wave action, tidal currents, wave currents, or drainage (see also beach evolution). Waves, generated by storms, wind, or fast moving motor craft, cause coastal erosion, which may take the form of long-term losses of sediment and rocks, or merely the temporary redistribution of coastal sediments; erosion in one location may result in accretion nearby. The study of erosion and sediment redistribution is called 'coastal morphodynamics'. It may be caused by hydraulic action, abrasion, impact and corrosion.

On non-rocky coasts, coastal erosion results in dramatic (or non-dramatic) rock formations in areas where the coastline contains rock layers or fracture zones with varying resistance to erosion. Softer areas become eroded much faster than harder ones, which typically result in landforms such as tunnels,bridges, columns, and pillars. Also abrasion commonly happens in areas where there are strong winds,loose sand,and soft rocks.The blowing of millions of sharp sand grains creates a sandblasting effects. This effect helps to erode,smooth and polish rocks.The definition of abrasion is grinding and wearing away of rock surfaces through the mechanical action of other rock or sand particles.

In this sense, today I share with all of you an interesting video which shows the effect of wave action above the coast, and its consequences for its further evolution. 



Miquel Mir Gual

viernes, 30 de noviembre de 2012

The anthropocene: conceptual and historical perspectives

Today I share with all of you one of the best scientific papers that I have ever read!!

The concept of the Anthropocene, introduced a decade ago, has only recently become widely, though still informally, used. It describes the human imprint on the global environment as a strong force that affects the functioning of the Earth system. This paper argues that the notion of humankind as a driving force is not a new one and it traces some of the antecedents of the Anthropocene concept. The paper thus proposes to formalize the use of the term Anthropocene as a new geological epoch or era in Earth history. It determines that the advent of the Industrial Revolution in 1800 was the logical start of the said era and further characterizes the period of the Great Acceleration from 1945 to 2000.

The paper proceeds to describe recent trends in the evolution of the Anthropocene, such as changing carbon and other biogeochemical cycles, modifying of the terrestrial water cycle, and causing the sixth extinction event in Earth history. Finally, the authors note that all these anthropogenic changes to elements fundamental to life on Earth may well threaten the very existence of humankind on Earth.

In this sense, I really recommend to read this paper* for all of those that are interesting with the changes that the Earth surface has suffered at planetary scale over the last centuries.

*You can free download .pdf file 

Direct link:

Steffen, W., Grinevald, J., Crutzen, P., McNeill, J. (2011). The anthropocene: conceptual and historical perspectives. Phil. R. Soc. A., 369: 842-867


Miquel Mir Gual


miércoles, 28 de noviembre de 2012

Entrevista que em va fer Elisabet Bonfill al programa "Lo racó del Mar" a la ràdio Antena Caro

Avui comparteixo amb tots/es la magnífica entrevista que Elisabet Bonfill (@EliBonfill) em va fer pel programa Lo Racó del Mar a la ràdio Antena Caro el dia 27 de novembre de 2012. Me podreu sentir respondre a totes les preguntes que la Eli em va fer sobre la meva tasca investigadora, la meva tesi doctoral i la meva vessant més divulgadora. Esper que us agradi!!!





Enllaç directe:

http://www.antenacaro.cat/share/share_audios.php?id_audio=1990

M'agradaria agraïr a la Eli Bonfill l'entrevista i l'interès mostrat per la meva tasca, i felicitar-la pel seu dinamisme laboral i professional.

Miquel Mir Gual

martes, 27 de noviembre de 2012

La erosión costera y su repercusión ambiental y social

La especie humana, por definición, muchas veces tiende a obviar cosas o hechos eminentemente superfluos a corto plazo, pero con capacidad de adquirir una incalculable importancia con el paso del tiempo. Somos expertos en no preocuparnos por lo que no nos afecta en el momento, en cambio inconscientes del daño que nos puede hacer el día de mañana. Muchos ejemplos permiten visualizar esta realidad. Uno de ellos sin duda, manifestado recientemente por el desastre causado en la costa este de EEUU por el huracán Sandy, pertenece a la vulnerabilidad de la costa asociada a la mala gestión y planificación por parte de la especie humana. 

En el post de hoy comparto un vídeo que me llegó recientemente en donde se ejemplifica a la perfección la capacidad que el hombre, con su inconsciencia y desconocimiento al frente, puede llegar a tener a la hora de suponer cambios substanciales en la dinámica litoral, y a la vez incrementar el riesgo y peligro a la que la población local se puede enfrentar en un futuro, tal vez no inmediato, pero sí próximo. Sin duda un ejemplo claro y didáctico para abordar esta problemática.




Miquel Mir Gual

miércoles, 21 de noviembre de 2012

Buscando Historias. Un ingenioso proyecto digno de admirar, seguir y considerar.

Será por mi carácter, o bien por mi forma de ver y entender la vida, pero siempre me han fascinado aquellas personas que tienen fines nítidos en sus vidas, que luchan por aquello que quieren, y que en definitiva se dejan llevar por su vocación personal y profesional. No obstante, este escenario me gusta más aún si se trata de personas jóvenes, con un futuro lleno de perspectivas y que, siempre bajo un paraguas de defensa frente a los posibles obstáculos y desilusiones, avanzan sin miedo para hacer de sus sueños realidades, demostrando a la vez que el potencial de los jóvenes puede llegar a ser infinitamente incalculable.

Seguramente, y de eso estoy seguro, hay miles de ejemplos que podrían reflejar las anteriores palabras, no obstante, gracias a su magnifico trabajo de divulgación vía redes sociales, hoy quisiera dedicar mi post al joven, innovador y fascinante proyecto Buscando Historias (@buscohistorias) encabezado por la joven periodista Ana Salvá (@ana_salva) y su compañero de aventura, el director cinematográfico Joan Planas (@joanplanas). Así pues, según nos cuentan los propios responsables en su web, Buscando Historias se define como un proyecto enfocado a la documentación de historias sobre personas y lugares de todo el mundo en vídeo, fotografías, y artículos. Para ello, el método pasa por grabar la realidad cotidiana de los protagonistas a lo largo de un día, absorbiendo al máximo lo que le caracteriza a él/ella y a su entorno.


Las fronteras geográficas y los límites temporales del proyecto no están todavía definidos, pues algunos factores tales como la financiación del mismo serán condicionantes a tener en cuenta. No obstante, las sensaciones que los responsables del proyecto transmiten a los que lo seguimos apuntan a un recorrido amplio y diversificado que, partiendo de China, aspira a deslizarse por parte del Sur-Este Asiático e incluso Australia. De momento, ya han experimentando sus primeros pasos en ciudades como Pekín, Hohhot, Xi'an, Luoyang o Shanghái, no obstante esperemos que esta lista se pueda ampliar.

Parte de la grandeza de este proyecto pasa por su idiosincrasia divulgativa, pues lejos de generar un material íntimo, personal e inédito, cada domingo se publican nuevas historias vía Twitter y Facebook.  Las publicaciones se caracterizan por su abundancia y precisión, y por ser altavoz de historias reales, humanas, cotidianas, nítidas y sobretodo acaparadoras. Estas vienen acompañadas de vídeos, magníficas fotos y un texto que las acaba de maquillar. 


En definitiva hoy he considerado necesario y oportuno dedicar mi post a un proyecto ilusionante y digno de admirar. Hoy día, con los tiempos que corren, la vida es fácil por muy poca gente, y dentro del abanico de situaciones deprimentes, los jóvenes somos uno de los colectivos con más problemas de proyección, a pesar de la excelente formación que podamos tener. No obstante la vida es ilusión y lucha continua, y en ese sentido Buscando Historias no deja de ser un paradigmático ejemplo de superación alternativa a los obstáculos que nos podamos ir encontrando en el camino.

Por todo ello os recomiendo que vayáis siguiendo esta HISTORIA.

Miquel Mir Gual

lunes, 19 de noviembre de 2012

EL CARST, patrimoni natural de les Illes Balears

Avui aprofito el post per fer divulgació d'una espectacular i molt valuosa publicació duta terme per la revista Endins i engegada també per la Societat d'Història Natural de les Balears (SHNB) la qual acapara, d'una manera escrupulosa i ample, la realitat del carst com a patrimoni geològic de les Illes Balears. Aquesta publicació, conformada per un total de 25 capítols, esdevé la més completa publicació que, fins a dia d'avui, s'ha dut a terme en tant al patrimoni càrstic present a les nostres Illes. Amb capítols més divulgatius, però també amb altres que tenen un contingut més científic, aquest esdevé un volum fonamental per acotar la realitat geològica més comuna del nostre arxipèlag. Una part important de la publicació esdevé enfocada a la realitat de les coves subterrànies existents a les Balears, un dels punts estratègics a nivell mundial en tant aquesta realitat. Així, es presenten molts dels avanços que, al llarg dels darrers anys s'han dut a terme dins el camp de l'espeleologia des de la vessant científica. Sens dubte, es presenta doncs una autèntica joia per tots aquells/es que estiguin interessats amb aquest món, per molts d'altres desconeguts alhora.






Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A., Vicens, D. (edts.) (2011) "El carst, patrimoni natural de les Illes Balears". Endins, 35, 368 pp.

Miquel Mir Gual

viernes, 16 de noviembre de 2012

La conservació del patrimoni subterrani i càrstic de les Illes Balears


La consciència social creixent sobre la necessitat de conservar els hàbitats naturals ha fet també tenir  en compte la protecció dels hàbitats subterranis i el seu entorn. Tot això ha fet desenvolupar tota una sèrie  d’estratègies i mesures de conservació, així com aspectes normatius encaminats cap a la seva protecció.  Les Balears no han estat exemptes d’aquestes iniciatives legislatives. Però tot això ha vengut donat per  normativa de caràcter internacional que ha fet que els estats membres adoptassin mesures de conservació  cap aquests hàbitats. Aquest és un article que recull aquestes mesures. Tal volta la primera iniciativa que  ha provocat aquest canvi de paradigma, de conservació d’espècies a conservació d’hàbitats com una mesura més eficient per protegir les espècies i els llocs a on es desenvolupen aquestes espècies, fou la suma  de la directiva hàbitats i directiva aus donant com a resultat la Xarxa Natura 2000. La posta en marxa de  la proposta a les Balears fa que per primera vegada s’expliciti la protecció de 30 cavitats de Mallorca com  a primera proposta de Llocs d’Interès Comunitari (LIC). La directiva europea marc d’aigües també fa referència per a la conservació de les aigües subterrànies. La normativa estatal, amb la llei de Biodiversitat, i la  normativa autonòmica amb la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) també  recullen les propostes de la Xarxa Natura 2000. Això ha fet que espais naturals com el Paratge Natural  de la Serra de Tramuntana tengui un llistat de coves a protegir com a Llocs d’Interès Científic així com la  major regió càrstica de les Balears, o que s’hagi proposat la cova des Pas de Vallgornera com a Monument  Natural.


Pons, G.X., Massutí, C., Mir-Gual, M. (2011). "La conservació del patrimoni subterrani i càrstic de les Illes Balears". Endins, 35: 345-362

Miquel Mir Gual

jueves, 15 de noviembre de 2012

Científicos advierten sobre la destrucción de los manglares


Honduras, México y El Salvador son tres de los países del mundo que han perdido más superficie de manglares en los últimos 25 años, según un informe dado a conocer por un grupo de científicos de todo el mundo, que advirtieron sobre la necesidad de preservar estos ecosistemas.  (EFEverde)

                                         Fuente: http://goo.gl/2EFtW (EFE_Verde)

Notícia:

Miquel Mir Gual

domingo, 11 de noviembre de 2012

Twitter com a eina de comunicació et al.



Els nous temps han dut de la mà noves tecnologies i noves formes d’entendre la vida, i amb aquestes, nous mitjans dels que ens podem beneficiar a l’hora de dur a terme la nostra tasca professional i rutinària. Un d’aquests nous mitjans que, de manera sobtada i esbromadora han irromput en les nostres vides, són el que es coneix com a xarxes socials, les quals, sempre i que tenguin un correcte ús, esdevenen una plataforma nova, innovadora i extremadament eficient per a intercanviar contínuament informació d’una manera ràpida i testada.

Un paradigmàtic exemple d’aquestes noves plataformes és la xarxa de microblogging esdevinguda per Twitter. La seva meteòrica evolució està demostrant empíricament que Twitter pot arribar a ser una eina molt útil per part d’infinitat de professionals que divulguen i promocionen la seva tasca, com també per mils de milions de persones que no tenen altre pretensió que estar informats del que succeeix al Món. No obstant, definir Twitter en termes absoluts no és tasca fàcil. És una xarxa social o un mitjà de comunicació? Amb aquest escenari com a premissa sortia en premsa no fa molt de temps que un grup multidisciplinari d’investigadors xinesos havia determinat, de manera contundent i testada, que Twitter es caracteritza molt més per ser un mitjà comunicatiu que no una xarxa social convencional, ja que, segons concloïen, s’utilitza més freqüentment per aconseguir i intercanviar informació que no per a socialitzar-la.

A part de la ciència molts d’altres fets demostren la potència informativa d’aquesta nova plataforma. Fa ja uns mesos record que la ex periodista de TVE Ana Pastor, molt activa a Twitter, afirmava en un dels seus programes que aquest xarxa havia estat la primera en informar a la seva redacció d’importants notícies amb transcendència mundial i històrica, així sigui per exemple la mort d’Osama bin Laden, o la privatització de Repsol-YPF per part del govern argentí, entre d’altres. És així que aquesta plataforma compta amb innumerables avantatges a l’hora de ser utilitzada com a font d’informació o bé, com a font emissora de missatges, establint-la així com un nou paradigma del periodisme com activitat ciutadana i independent de les grans corporacions.

I amb tot, Twitter no és limitat a un camp específic, ni a una disciplina, ni a una edat, ni tampoc a un grup social determinat. Twitter i la seva idiosincràsia fan que sigui una plataforma global, fet que impulsa encara més aquesta tendència globalitzada. Cada usuari, atenent als seus interessos i a les seves pretensions, va adaptant, a partir de la gent que segueix, el seu perfil a aquells temes que li són d’interès. Això genera que la plataforma serveixi per a informar de tot i de qualsevol tema, en qualsevol moment del dia. Així és útil per a retransmetre esdeveniments esportius (els JJOO de Londres en foren un molt bon exemple), polítics (el tema de la Independència de Catalunya està tenint un pes important dins la xarxa), socials (un bon exemple que record en són les festes de Sant Joan a Ciutadella), o inclús també per a informar sobre conferències, congressos, etc. (fa unes setmanes, un company i jo informarem via Twitter sobre el Congrés Nacional de Geomorfología a Santander, fet que va facilitar a molta gent que no hi va assistir, però que hi estava interessada, en saber com es desenvolupada l’esdeveniment).

Concloent, Twitter esdevé avui un autèntic mitjà de comunicació, poderós, instantani, democràtic, políglota i massiu, tot i que personal alhora. No té censura, però és exigent amb l’ús de les paraules i la fidelitat en el relat dels fets. Al cap i a la fi és un mitjà de comunicació de tots i de ningú.

*Article publicat a la revista Campanet

Miquel Mir Gual
twitter: @mirgual

jueves, 8 de noviembre de 2012

Waves and Longshore Drift: Coastal Processes

Among the huge number of agents affecting to coastal evolution, the waves should be highlighted due to the sediment transport along the coastline. The video, recorded by Darron Gedge (Source: youtube) covers how waves transport sediment through the processes of refraction, diffraction, reflection, swash, backwash and long shore drift. This also includes a section on how people have tried to deal with coastal erosion through the building of sea walls, groynes, and other hard strustures.

Del gran nombre d'agents que afecten l'evolució del litoral, cap destacar l'onatge en tant al seu paper vers al transport de sediment al llarg de la línia de costa. El vídeo adjunt, gravat per Darron Gedge (Font: youtube) abarca com les ones transporten el sediment a través de diversos processos tals com la refracció, la difracció, l'swash, el backwash o bé a través de la deriva litoral. A més, també inclou una secció on parla de com l'èsser humà ha incrementat els patrons d'erosió costanera a través d'algunes activitats pròpies tals com les construccions d'habitatges, espigons i altres estructures enginyerils.

                                         Source: Darron Gedge (youtube.com)

Miquel Mir Gual

miércoles, 7 de noviembre de 2012

Video: L'efecte del vent com agent modificador dels sistemes de dunes.

Els sistemes dunars són, probablement, un dels espais més fràgils i dinàmics que existeixen a la nostre Terra.   El seu dinamisme vé determinat per un ventall d'agents que, amb la seva força i incidència ajuden a la formació, evolució i caracterització d'aquests espais. Tot mencionant agents tals com la presència o absència de vegetació o la naturalesa i procedència del sediment, dins el dinamisme d'aquests sistemes en cal destacar sobretot l'efecte del vent. Així, el vent esdevé com el principal agent modificador i modelador dels sistemes dunars, podent suposar canvis substancials en les morfologies dunars, no només a escala temporal llarga, sinó també a nivell diari, o inclús horari. Al vídeo que penjo avui, el qual vaig tenir la gran sort de poder gravar in situ a les dunes de Claromecó (Argentina) es demostra com el vent té la capacitat indomable de modelar els paissatges dunars al seu gust, suposant paissatges canviants i dinàmics amb una elegància difícil de descriure. Esper us agradi!

Dune systems are probably one of the most fragile and dynamic spaces over the planet Earth. Their dynamism is entirely affected by a fan of agents that, with their force and incidence helps to the formation, evolution and characterization of those spaces. Among some agents such as presence/absence of vegetation, or the nature and origin of sediment budget, it should be highlighting the effect of the wind flow. Thus, wind supposes the main agent modifying of the dune systems, supposing at the same time important changes on dune morphologies, not only on long time periods, but also on short temporal scale, or even daily.   The video that I attach today, which I had the luck to record in situ  at the Claromecó dunes (Argentina) shows how the wind has an strong capacity for modelling the dune landscapes, supposing changing landscapes. Hope you like it! 


  Video: Sistema dunar de Claromecó (Argentina)

                                                    

Miquel Mir Gual


martes, 6 de noviembre de 2012

Erosió costanera, una realitat i un problema a tenir en compte!!

L'erosió costantera és un dels principals problemes que avui ha d'afrontar el nostre litoral. Les costes sedimentaries arenoses (platges i sistemes dunars) sofreixen importants patrons erosius bé provocats per agents mecànics (vent, onatge, marees), bé per acció antròpica (sobresaturació, manca de gestió, creixement de la urbanització costanera, etc.). No obstant, les costes rocoses, tot i aparentment ser més resistents a aquests fenòmens, també presenten problemes de retorcés a considerar. Moltes de vegades, l'erosió de costes rocoses també pot suposar un important risc per a la població, sobretot en zones a on existeix una urbanització propera a penya-segats litorals.

El video que vé a continuació exemplifica a la perfecció aquests processos,posant alhora de manifest la magnitud que poden arribar a assolir, així com també la perillositat a la que exposen a la població local. En definitiva, digne de veure...



Miquel Mir Gual

lunes, 5 de noviembre de 2012

¿Hay algún responsable de la burbuja inmobiliaria?

Para los más ajenos al mundo macroeconómico, como es mi caso, en este link el prestigioso economista Xavier Sala i Marti analiza, de forma muy clara y didáctica, explica el origen, las causas y los responsables de la burbuja inmobiliaria sufrida en Europa, y especialmente en países como España. MUY RECOMENDABLE!




Miquel Mir Gual

Los creyentes

"La credibilidad de esa gran masa que se informa cada minuto es una pieza clave de la crisis económica"


Adjunto un interesante artículo de El País, de ayer domingo, el cual analiza, de una manera sutil, parte de la realidad del hoy (escrito por Jordi Soler).


Miquel Mir Gual

viernes, 26 de octubre de 2012

Análisi y consecuencias de la modificación artificial del perfil playa-duna provocado por el efecto mecánico de su limpieza

Tot i que molts d'agents socio-econòmics íntimament lligats amb l'explotació de les platges com a recurs turístic (i econòmic) s'esforcin en desmentir-ho, la mala praxis en tant a la gestió de les platges com a recurs natural pot tenir conseqüències molt desfavorables per a la seva conservació i estabilitat. Aquí deix un article, publicat ja fa uns anys, que demostra empíricament els efectes desastabilitzadors de la neteja de platges a través de la utilització de maquinària pesada en platges de Menorca. Molt recomanable!!!

Resum:
Los métodos tradicionales de limpieza de playas han contribuido considerablemente a la destrucción de los sistemas playa-duna. Este trabajo presenta los efectos geomorfológicos de diferentes limpiezas mecanizadas sobre una playa. En Menorca se están aplicando criterios geomorfológicos y ambientales en gestión litoral, con el objetivo de reducir el impacto que la limpieza mecánica genera. El resultado obtenido ha sido la recuperación de vegetación de playa, la preservación de foredunes, la reducción de la modificación del perfil de playa y la reducción de los balances sedimentarios negativos.



Roig-Munar, F.X. (2004) "Análisi y consecuencias de la modificación artificial del perfil playa-duna provocado por el efecto mecánico de su limpieza". Investigaciones Geográficas 33, 87-103.

Miquel Mir Gual

lunes, 22 de octubre de 2012

Risk Assessment of Beach–Dune System Erosion: Beach Management Impacts on the Balearic Islands


The beach–dune system is a sedimentary environment that is fragile and dynamic. Any change to it can have potential adverse effects on its stability. In recent decades, this environment has been heavily exploited for recreation with management practices that do not have enough consideration of protective and aesthetic values. As a result, erosion has increased—mainly in the foredunes—and upset the balance of the beach–dune system. The assessment of the morphoecological conservation state plays a major role in forecasting natural hazard impacts. This paper correlates the most frequented sectors with the most eroded parts in four beach–dune systems of the Balearic Islands (two in Majorca and two in Minorca) through the Digital Shoreline Analysis System. The four beaches show that the coastline retreats at locations with the highest attendance. Two situations may arise as a function of the management practices employed: (1) the beach and foredune area is eroded or (2) the beach–dune system recovers. The paper also describes appropriate beach and foredune management practices that allow recovery of a system degraded by human activity. We compare these practices with strategies adopted at beaches solely for commercial gain in the Balearic Islands. A space–time evolution, from 1956 to 2008, of 78 beaches of the Balearic Islands was carried out through multivariate analysis of a checklist of beach–dune features and management measures. The results show that beach–dune management based on geomorphological criteria improves conservation of the natural system and minimises risk of erosion. Recovery of vegetation is also encouraged.


http://www.jcronline.org/doi/abs/10.2112/JCOASTRES-D-11-00187.1


F.X. Roig-Munar, J.A. Martín-Prieto, A. Rodríguez-Perea, G.X. Pons, B. Gelabert, and M. Mir-Gual (2012) Risk Assessment of Beach–Dune System Erosion: Beach Management Impacts on the Balearic Islands. Journal of Coastal Research (In-Press).

Miquel Mir Gual

martes, 16 de octubre de 2012

Bartomeu Barceló, geógrafo, editor y promotor de la UIB


Fallece Bartomeu Barceló, Catedrático de Geografía y uno de los impulsores de la Universidad de las Islas Baleares (UIB)

Font: elpais.es

Enllaç de la notícia:

Miquel Mir Gual

El grup de recerca BIOGEOMED-UIB en acció.

Imatges sobre la campanya de camp duta a terme a Cala Tirant (Menorca) per part dels membres del Grup d'Investigació BIOGEOMED de la Universitat de les Illes Balears el passat mes de septembre. Es tracta d'una primera campanya per estudiar la dinàmica eòlica i sedimentaria en els sistemes dunars de les Illes Balears.

Foto: F.X. Roig-Munar


Enllaç del video (minut 39:19)

http://goo.gl/jFwLs

Miquel Mir Gual

Nou article del grup de recerca BIOGEOMED-UIB a la xarxa.

Es tracta del darrer article que ha estat publicat pel Grup de Recerca BIOGEOMED-UIB. Aquest estableix una primera aproximació  a l'erosió dels sistemes dunars a les Illes Balears, experimentant en aquest cas amb el sistema d'es Comú de Muro (Mallorca). El link per ser consultat en pdf és el següent:

http://goo.gl/Ga9ca

Mir-Gual, M., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.A., Roig-Munar, F.X., Rodríguez-Perea, A. 2012. Geomorphological and ecological features of blowouts in a western Mediterranean coastal dune complex: a case study of es Comú de Muro beach-dune system on the island of Mallorca, Spain. Geo Marine Letters (in press)

Miquel Mir Gual

lunes, 15 de octubre de 2012

Foredunes and blowouts: initiation, geomorphology and dynamics

I post a new article for the people interested on coastal geomorphology. This paper reviews the initiation, dynamics, geomorphology and evolution of incipient foredunes, established foredunes, and blowouts. Incipient foredunes may be initiated in a variety of ways leading to the formation of ramps, terraces or ridges depending on progradation rates, vegetation type and cover, sediment transport rates and scale of erosional processes. Vegetation cover, morphology, growth rates, and types combine with aerodynamic processes to determine dune and swale morphology. Established foredunes are classified into five morpho-ecological types, and the flow behaviour over two types is detailed. A new model of foredune evolutionary paths at various possible time scales is presented. Blowout initiation, dynamics and sediment transport, and evolution is examined. Throughout the review, the gaps in present understanding of dune processes and a range of ideas for new research possibilities are provided. D 2002 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Hesp, P. (2002). Foredunes and blowouts: initiation, geomorphology and dynamics. Geomorphology, 48: 245-268.


Miquel Mir Gual

lunes, 1 de octubre de 2012

New article: "Risk Assessment of Beach–Dune System Erosion: Beach Management Impacts on the Balearic Islands"

The beach–dune system is a sedimentary environment that is fragile and dynamic. Any change to it can have potential adverse effects on its stability. In recent decades, this environment has been heavily exploited for recreation with management practices that do not have enough consideration of protective and aesthetic values. As a result, erosion has increased—mainly in the foredunes—and upset the balance of the beach–dune system. The assessment of the morphoecological conservation state plays a major role in forecasting natural hazard impacts. This paper correlates the most frequented sectors with the most eroded parts in four beach–dune systems of the Balearic Islands (two in Majorca and two in Minorca) through the Digital Shoreline Analysis System. The four beaches show that the coastline retreats at locations with the highest attendance. Two situations may arise as a function of the management practices employed: (1) the beach and foredune area is eroded or (2) the beach–dune system recovers. The paper also describes appropriate beach and foredune management practices that allow recovery of a system degraded by human activity. We compare these practices with strategies adopted at beaches solely for commercial gain in the Balearic Islands. A space–time evolution, from 1956 to 2008, of 78 beaches of the Balearic Islands was carried out through multivariate analysis of a checklist of beach–dune features and management measures. The results show that beach–dune management based on geomorphological criteria improves conservation of the natural system and minimises risk of erosion. Recovery of vegetation is also encouraged.



F.X. Roig-Munar, J.A. Martín-Prieto, A. Rodríguez-Perea, G.X. Pons, B. Gelabert, and M. Mir-Gual (2012) Risk Assessment of Beach–Dune System Erosion: Beach Management Impacts on the Balearic Islands. Journal of Coastal Research (In-Press).

Miquel Mir Gual

jueves, 6 de septiembre de 2012

Cala Tirant, laboratori del vent i les dunes

L’equip científic Biogeomed de la UIB estudia a la costa nord la incidència de la dinàmica eòlica en els sistemes dunars amb l’objectiu d’obtenir dades per a una millor gestió de les platges a Balears.

http://www.menorca.info/menorca/462180/cala/tirant/laboratori/vent/dunes

Miquel Mir Gual

miércoles, 29 de agosto de 2012

Geomorphological and ecological features of blowouts in a western Mediterranean coastal dune complex: a case study of the Es Comú de Muro beach-dune system on the island of Mallorca, Spain

Many of the coastal dune systems along western Mediterranean shores are in an advanced state of fragmentation and show distinct signs of erosion, largely because of blowout development along the dune front. The Es Comú de Muro beach-dune system on the island of Mallorca (Spain) is a good example of this. In order to better understand and quantify the current situation, fifty-eight blowouts along an about 1.5-km-long dune front were investigated. In each case, a number of morphometric and ecological variables were analyzed as a basis for comparison and classification, in particular blowout dimensions and orientation, inner morphometry and topography, morphological types, the role of vegetation in defining the state of the foremost dune line, and the link between vegetation and blowout typology. In comparison with a recent preliminary investigation, the results of the present study provide a more comprehensive picture of the advanced state of fragmentation along the dune front. The blowouts are not evenly distributed, highest densities occurring along the southernmost part of the beach, lowest densities along the northern part. The blowouts were divided into two categories on the basis of their shape and general structure, trough blowouts being the most prevalent, followed by mixed trough-saucer shapes. Distinctly saucer-shaped blowouts could not be distinguished. In addition to this subdivision, the blowouts were divided into two morphological categories, i.e. simple and branched blowouts. It was also possible to link the morphological state of the dune front to particular ecological parameters, in particular vegetation which, in the present case, comprised herbaceous and woody plants. Cluster analyses of species associations (Bray-Curtis similarity indices) were carried out on the basis of the presence/absence of each species. It is shown that, on account of presence counts and the degree of similarity of species associations, some species play a more important role in stabilizing the mobile dune sands than others, a foremost candidate being Ammophila arenaria. It is concluded that active support for such plants should form part of any management strategy aiming to reduce and reverse coastal dune fragmentation processes.

Mir-Gual, M., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.A., Roig-Munar, F.X., Rodríguez-Perea, A. (2012). "Geomorphological and ecological features of blowouts in a western Mediterranean coastal dune complex: a case study of the Es Comú de Muro beach-dune system on the island of Mallorca, Spain". Geo-Marine Letters (on-line)


Miquel Mir Gual

martes, 10 de julio de 2012

D'indignats res de res


Pot ser ja ho haurien d’haver fet els anteriors, no obstant la colla que diu que “ens governa” ara hauria de plantejar-se quina via vol escollir per a intentar endreçar el rumb: si bé l’empatia o bé l’enfrontament.

La gent ja no està indignada. La gent està desesperada, desolada i angustiada davant l’allau de desgracies que ens estan abocant a sobre dia rere dia! Una mostra: al setembre es tancaran dos hospitals públics a conseqüències de les brillants retallades pressupostaries en sanitat. Sí, es tancaran els hospitals de Joan March i l’hospital General a la nostra Comunitat. En el primer dels casos s’eliminaran al voltant de 104 llits destinats, fins al moment, a malalts crònics i amb cures pal•liatives. Els pacients, en la seva majoria majors, i les seves respectives famílies estan aterrats. Normal! Què passarà amb ells? Els enviaran a casa pot ser? Pot ser al ser gent major i malalts no suposaran oposició, ni tampoc sortiran al carrer a protestar vers a les polítiques públiques i socials engendrades i executades per les ments competents (i això de ben segur que interessa).

El president JoseRa “Bauzá” (a partir d’ara sempre l’hem d’anomenar en castellà, és qüestió d’Estat) era entrevistat per un mitjà de comunicació espanyol, sens dubte on ell es sent més a gust, a fi d’explicar entre dubtes i un discurs apurat la situació que s’està construint a les Illes. Bauzá, ben orgullós, experimentava serioses dubtes a l’hora de respondre les preguntes compromeses de la periodista, insistent i clara. En JoseRa suava quan intentava justificar el tancament dels dos hospitals al temps que cercava el mètode per fer creure que els serveis de cap als illencs serien exactament els mateixos. I una cosa cal deixar clara abans de seguir, la gent és pobre però no beneita. És una qüestió matemàtica, logarítmica i objectiva, i no n’hi ha més. Tornem al nivell d’educació primària per intentar explicar-ho: si tenim tres persones i tres plàtans, cada una de les persones podrà menjar-ne un. No obstant, amb només un plàtan hi haurà dues ànimes que es quedaran amb les ganes, no és així? Doncs si és així, és fàcil entendre que amb el mateix nombre de malalts però amb dos hospitals manco (i la disminució de personal sanitari derivada) els serveis destinats als ciutadans seran els mateixos. No obstant això, el president, caparrut, contraatacava demagògicament deixant clar que els malalts no quedarien desemparats, i que serien redistribuïts a altres hospitals, fet que ajudaria a mantenir els mateixos serveis. I no president, no és així tampoc! La regla de tres és la mateixa. El mateix nombre de malalts amb manco personal sanitari i amb manco hospitals derivarà, sí o sí, amb una degradació dels serveis sanitaris a la nostra Comunitat.

I bono, exemples com el de la sanitat els que vulgueu. Tots quants facin falta per complaure les ordres de Madrid, sens dubte objectiu principal del “nostre” president. I mentrestant la gent que es desespera, que veu com la seva qualitat de vida disminueix, com es queda sense feina, com ho passa puta per arribar a finals de mes, i com alhora, cada dematí es desperta amb la notícia de noves retallades, de nous entrebancs per a tenir una vida digna. I es que tanmateix la tendència és clara. Les intencions de l’executiu volen girar la vista a temps pretèrits, temps on uns ho tenien tot i els altres no podien accedir gairebé ni a l’oxigen de l’atmosfera, temps en que uns podien accedir a la universitat sense problemes, i molts d’altres, tot i tenir més capacitats, havien de quedar a les portes, i en definitiva, temps en que hi havia ciutadans A i ciutadans B.

Anthony Lake, director general d’Unicef, deia en una altra entrevista que en les situacions més dures augmenta l’empatia de les persones. I és cert. Està comprovat que la gent més pobre participa més en el voluntariat, en la solidaritat i en les reivindicacions socials. I això és així perquè l’empatia millora les possibilitats de supervivència conjunta; diguem que és una resposta innata i instintiva. Però no és la única. Els moments durs també poden incrementar i fomentar la depredació i la confrontació violenta. Actualment estem entravessant una de les crisis més severes de la nostra història, y hauríem (haurien els que ens governen) de replantejar quina via volem escollir per intentar sobreviure; si bé l’empatia, o bé l’enfrontament. Amb aquest panorama, o fem tots un esforç de veracitat i col•laboració, o tot es farà encara més dur. Però col•laborar no significa callar i acceptar qualsevol cosa a qualsevol preu, sinó que també passa per reivindicar tot allò que ens pertany i que ens hem anat guanyant generació rere generació, tot i el desprestigi que en JoseRa ens fa quan promou la ignorància d’aquells que ens manifestem al carrer per les injustícies engendrades per ell i el seu partit.  

*Article publicat a la Revista Campanet

Miquel Mir Gual

lunes, 18 de junio de 2012

La investigación ¿un lujo en tiempos de crisis?

Aquí un enlace sobre una interesante reflexión publicada en El País por el Catedrático Àlex Aguilar (Universitat de Barcelona) sobre la penosa y precaria situación de la investigación en España, en donde aparecen los índices más bajos de la UE en calidad de publicaciones o lecturas de tesis doctorales. Cabría lugar replantear la situación y abrir un procesos de mejora en este campo.


http://elpais.com/elpais/2012/06/05/opinion/1338912204_423499.html

Miquel Mir Gual

lunes, 11 de junio de 2012

Noticia: Investigadors del Departament de Ciències de la Terra de la UIB i QU4TRE constaten que les mesures de protecció han estabilitzat els sistemes dunars de Menorca

La recerca, publicada al Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, ha analitzat l'evolució dels sistemes dunars de Menorca de 1956 a 2004



Els investigadors del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears han analitzat l'evolució de 28 sistemes dunars de Menorca entre els anys 1956 i 2004. Els resultats obtinguts per Francesc X. Roig Munar, Guillem X. Pons Buades, José Á. Martín Prieto, Antoni Rodríguez Perea i Miquel Mir-Gual han permès constatar que les mesures de protecció i de gestió sostenible han contribuït a estabilitzar els sistemes dunars de Menorca i a avançar en la recuperació d'aquests ambients.

Menorca, reserva de la biosfera, és l'illa de les Balears on hi ha més sistemes dunars. Els sistemes dunars formen part d'un sistema més complex denominat sistema platja-duna, que es caracteritza per la interacció de dos àmbits diferenciats: l'àmbit submergit i l'àmbit emergit. Aquests sistemes platja-duna representen un sistema fràgil en conjunt, ja que petites modificacions  poden trencar-ne l’equilibri natural en cadascun d'aquests àmbits. Aquesta fragilitat ha comportat que en zones eminentment turístiques hagin patit processos de modificació, de regressió i, en els pitjors casos, de desaparició, pel fet d'haver estat urbanitzats i per una manca de gestió, manteniment i preservació adequats.

Els investigadors de la UIB, en col·laboració amb la consultoria ambiental QU4TRE, han fet una anàlisi espaciotemporal a macroescala de l'evolució de 28 sistemes de platja-duna de Menorca representatius de diferents característiques geoambientals, de gestió i de conservació. L'estudi s'ha basat, d'una banda, en fotografies aèries d'aquests espais – les primeres disponibles són de l'any 1956– per observar els canvis més significatius de cada unitat en el període 1956-2004. També s'han tingut en consideració altres 36 paràmetres físics, ambientals, d'estat, d'ús i de gestió, com ara el grau de freqüentació humana, la distància respecte a nuclis urbans, la retirada d'acumulacions de Posidonia oceanica, les figures de protecció, o els afloraments rocosos, entre d'altres.

El resultat d'aquesta anàlisi multiparamètrica ha permès obtenir una visió particular i de conjunt sobre l'evolució geoambiental del sistemes de platja-duna analitzats, i una classificació d'aquests. Ambdós resultats estan directament relacionats amb les mesures de gestió aplicades sobre cadascun dels sistemes.

Els investigadors han diferenciat tres etapes diferents que han afectat el conjunt dels sistemes platja-duna. D'una banda, de 1956 a 1995, s'ha produït una alteració acusada dels sistemes, que coincideix amb l'entrada de Menorca en el mercat turístic del sol i platja, amb l'ocupació i la consolidació dels enclavaments turístics al litoral i amb una manca de mesures de gestió adequades d'aquests espais. En una segona gase, de 1996 a 2000, s'aprecia una tendència a l’alentiment d'aquests processos de degradació per l'entrada en vigor de diverses figures de protecció i de gestió, de manera que s'atenua la destrucció d'aquests espais. Finalment, per al període de 2000 a 2004 els investigadors constaten una tendència generalitzada a la recuperació dels sistemes dunars. L'aplicació de sistemes i mètodes de gestió sostenibles i la regulació de l'ús públic sobre aquests ambients hauria estabilitzat els processos erosius i contribuït a l'estabilització del conjunt dels sistemes dunars.


ROIG MUNAR, F. X.; PONS BUADES, G. X.; MARTÍN PRIETO, J. A.; RODRÍGUEZ PEREA, A.; MIR GUAL, M. «Análisis espaciotemporal (1956-2004) de los sistemas dunares de Menorca (Islas Baleares) mediante variables geoambientales de uso y gestión». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 58, 2012, pàg. 381-403. 


Miquel Mir Gual

viernes, 8 de junio de 2012

Assessing the environmental impacts of beach nourishment


Today I post an interesting work dealing about the impacts derived from beach nourishments.With sea levels rising under global warming, dredge-and-fill programs are increasingly employed to protect coastal development from shoreline  erosion. Such beach “nourishment” can bury shallow reefs and degrade other beach habitats, depressing nesting in sea turtles and reducing the  densities of invertebrate prey for shorebirds, surf fishes, and crabs. Despite decades of agency-mandated monitoring at great expense, much  uncertainty about the biological impacts of beach nourishment nonetheless exists. A review of 46 beach monitoring studies shows that (a) only 11  percent of the studies controlled for both natural spatial and temporal variation in their analyses, (b) 56 percent reached conclusions that were not adequately supported, and (c) 49 percent failed to meet publication standards for citation and synthesis of related work. Monitoring is typically  conducted through project promoters, with no independent peer review, and the permitting agencies exhibit inadequate expertise to review  biostatistical designs. Monitoring results are rarely used to scale mitigation to compensate for injured resources. Reform of agency practices is urgently needed as the risk of cumulative impacts grows.


Peterson, C.H., Bishop, J. (2005). Assessing the environmental impacts of beach nourishment. BioScience, 55 (10), 887-896.


Miquel Mir Gual



lunes, 28 de mayo de 2012

Correlation of aeolian sediment transport measured by sand traps and fluorescent tracers

I post an interesting paper where two different methods, fluorescent tracers and vertical sand traps, were simultaneously used to carry out an aeolian sediment transport flux designed to test the goodness of fluorescent tracers in aeolian environments. Field experiments were performed in a nebkha field close to Famara beach at Lanzarote island (Canary Islands, Spain) in a sector where the dunes were between 0.5 and 0.8 m height and 1-2 m wide and the vegetal cover was approximately 22%. In this dune field the sedimentary supply comes from Famara beach and is blown by trade winds toward the south, where the vegetation acts as natural sediment traps.  Wind data were obtained by means of four Aanderaa wind speed sensors ans one Aanderaa vane, all them distributed in a vertical array from 0.1 to 4 m height for 27 h. The average velocity at 1 m height during the experiment was 5.26 m/s with the wind direction from the north.


Cabrera, L., Alonso, I. (2010). Correlation of aeolian sediment transport measured by sand traps and fluorescent tracers. Journal of Marine Systems, 80: 235-242.



Miquel Mir Gual

jueves, 24 de mayo de 2012

Análisis espacio-temporal (1956-2004) de los sistemas dunares de Menorca

En este artículo se analizan 28 sistemas playa-duna de las islas de Menorca mediante variables de uso, estado y gestión a lo largo de 6 períodos, comprendidos entre 1956 y 2004. Los resultados obtenidos mediante el análisis multiparamétrico durante este periodo ha permitido obtener una visión particular y de conjunto sobre la evolución geoambiental de los sistemas playa-duna analizados, y una clasificación de éstos. Ambos resultados están directamente relacionados con las medidas de gestión aplicadas sobre cada uno de los sistemas.

Roig-Munar, F.X., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.A., Rodríguez-Perea, A., Mir-Gual, M. (2012). Análisis espacio-temporal (1956-2004) de los sistemas dunares de la isla de Menorca (Islas Baleares) mediante variables geoambientales de uso y gestión. Boletín de la A.G.E., 58: 381-403.



Miquel Mir Gual

lunes, 21 de mayo de 2012

Efectos de la retirada de bermas de Posidonia oceanica en playas

Para empezar la semana os sugiero el link de un interesante artículo en donde se ha analizado el comportamiento del perfil de una playa natural con acumulación de hojas muertas de Posidonia oceanica (berma vegetal) ante la actuación de maquinaria de limpieza. Se realizaron dos perfiles, uno anterior a la retirada mecánica de la berma, y otro posterior a ésta, coincidiendo con un episodio de temporal de SW que incidió de forma directa sobre la playa desprotegida de la berma. El resultado obtenido fue una pérdida de superficie de playa y foredune.

Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A. (2005). Efectos de la retirada de bermas vegetales de Posidonia oceanica sobre playas de las Islas Baleares: consecuencias de la presión turística. Investigaciones Geográficas, Boletín del Instituto de Geografía, 57: 40-52.


Miquel Mir Gual

viernes, 18 de mayo de 2012

Modificaciones del perfil de playas en las Islas Baleares

La situación económica y socias en la isla de Mallorca hace que los espacios litorales, con énfasis sobre las costas arenosas, sean considerados a partir de su rentabilidad y en ningún caso a partir de sus condiciones ambientales, variables y vulnerables. Eso hace que éstos sean espacios sobreexplotados en temporada alta, en detrimento a su percepción a lo largo de los meses invernales, pasando a ser espacios olvidados. El presente trabajo pretende mostrar así el dinamismo que estos lugares proyectan en una escala temporal estacional, y de los distintos comportamientos mostrados en dos playas diferentes (es Comú de Muro y Can Picafort), dependiendo de su grado de antropización y frecuentación.

Mir-Gual, M. (2009). Modificaciones del perfil de playas en las Islas Baleares (Playas de Can Picafort y es Comú de Muro). Investigaciones Geográficas, 50: 191-207.

jueves, 17 de mayo de 2012

An economic evaluation of beach erosion


The attached paper examines the relative economic efficiency of three distinct beach erosion managemenr policies - beach nourishment with shoreline armoning, and shoreline retreat. The analysis focused on (i) the recreational  benefits of beaches, (ii) the property values effects of beach management, and (iii) the costs associated with the three management scenarios. Assuming the removal of shoreline armoning improves overall beach quality, beach nourishment with shoreline armoring is the least desirable of the three alternatives. The countervailing property losses under a retreat strategy are the same order of magnitude as the foregone management costs when the beneficial effects of retreat - higher values of housing services for those houses not lost to erosion - are considered. The relative desirability of these alternative strategies depends upon the realized erosion rate and how management costs change over time.


Miquel Mir Gual



miércoles, 16 de mayo de 2012

JOVES, SENY I FUTUR


És qüestió de sentit comú. El Món, Europa, les Illes, Mallorca,...i tantes i tantes persones. Ja no es tracta d’una simple escala geogràfica, sinó que més enllà s’endinsa dins la realitat social de moltes famílies i ànimes. La globalitat dels nostres dies s’enfronta a un escenari d’incertesa aguda vers la situació econòmica que empastifa cada dia les nostres rutines. És palès que aquesta situació no és la més òptima, que les mesures preses fins ara per les ments competents no acaben de funcionar, que les xifres de deute no fan més que augmentar, i que de cada dia són més aquells que es desvinculen forçosament de les rutines laborals. Intentem reflexionar però qualitativament, sense utilitzar una pluja infinita de xifres que sovint no fan més que embullar als que no estem ficats dins dels tecnicismes macroeconòmics.

El jovent és avui un dels col·lectius més perjudicats per les taxes d’atur que monopolitzen el dia a dia. Això però no només s’ha d’interpretar com una situació negativa del present, sinó que les conseqüències que en poden derivar en el futur més pròxim per les nostres generacions en poden ser substancials. Sens dubte l’atur juvenil impedeix aprofitar el potencial de la generació millor formada i educada que hem tengut mai, al temps que genera també conseqüències i tensions polítiques de calat. Aquest no és un fet gratuït ni tampoc producte de la rebel·lió habitual amb la que s’identifica el fet de ser jove. Som milions els que vivim una situació dramàtica en l’actualitat. Quan sortim al carrer des de l’ou protector que ens suposa el institut, el mòdul de formació professional, la universitat, el màster o una tesi doctoral, ens trobem en que no hi ha feina, o bé que les ocupacions disponibles són de pèssima qualitat i amb condicions insultants, conduint a molts de nosaltres cap a la inactivitat. En aquesta tessitura doncs, és perfectament comprensible que la falta d’oportunitats sigui un punt d’ebullició per la frustració i el descontent.

Els darrers esdeveniments tampoc no són del tot esperançadors vers a la consideració del jovent com a part important de la nostra societat, i sobretot, del nostre futur. En el cas Balear, amb el nou govern entrant, ja són prou coneguts els atacs exterminadors a la llengua catalana com a part formativa dels nostres estudiants, a més de les traves que dia a dia van sorgint vers a una educació pública potent, sòlida i amb aspiracions a formar millor les generacions vinents que donaran cos a la direcció de l’esfera social, política i econòmica. La diversitat cultural i la riquesa en el llenguatge també han de ser part important pel futur dels nostres joves. La llengua no s’ha de veure només com una fita ideològica, sinó també com a traça vehicular que ajudarà la nostra societat a ser millor des d’un punt de vista cultural, així com més competent a nivell professional i laboral. Tant de bo tots poguéssim parlar tants d’idiomes com fos possible.

Si el Sistema no genera llocs de feina pel jovent, aquest tendeix a perdre la confiança en les institucions democràtiques – els moviments socials dels darrers temps ja en són indicis prou clars –. D’altra banda, el progrés econòmic i social és insostenible si des del prisma polític no s’assumeix la necessitat imperativa de generar nou llocs de feina, i que aquests es corresponguin justament amb les condicions curriculars i formatives generades pel col·lectiu. La inclusió dels joves dins el règim laboral consolidat ha de dependre doncs de polítiques públiques molt ben madurades, discutides i consensuades.

Estem enfront d’un problema estructural. El creixement econòmic d’una regió és determinant, però en cap cas suficient per a resoldre-ho. La millora en el mercat laboral juvenil requereix de mesures específiques  per fer front als reptes que es plantegen, així com també d’un canvi de mentalitat global que deposi major confiança en ells. A les administracions competents, encapçalades pels polítics de torn, els hi correspon el paper de generar polítiques adequades per a donar solucions, i d’una vegada deixar de jugar amb la sensibilitat de tants de milions de persones.

Com començava dient ha de ser qüestió de sentit comú. Si joves que surten al carrer amb estudis universitaris superiors, màsters i tesis doctorals no troben una feina adequada a les seves circumstàncies és que alguna cosa del sistema no funciona. Els joves no tan sols som aquells que sortim els vespres, que ens engatem de tant en tant a toc de colze, o que a vegades en fem de la indiferència un atribut característic. Els joves també som aquells que estudiem, que obrim llibres per aprendre dels que un dia ho foren, que passem hores alenant dins biblioteques, que viatgem de cada cop més a l’estranger per aprendre noves cultures, nous idiomes, que teclegem davant monitors LCD alhora que aprenem a fer ús de les noves tecnologies, i que amb tot, de manera indirecte, ens formem un a un per a fer millor el futur de, tota, la nostra societat.

És així ido que el jovent hem de seguir formant-nos, estudiant i generant més i millors coneixements pel nostre futur més proper. No obstant hem de reclamar el que ens pertoca, no deixant-nos enganar ni trepitjar per ningú, i amb fets i des de la vessant pacífica, protestar i reclamar per un futur laboral i professional digne. Amb tot, Joves, Seny i Futur!!!



 
                                   Miquel Mir Gual

lunes, 14 de mayo de 2012

SALVEM es Trenc!!


Es Trenc – Salobrar de Campos, situat al sud-est de l’illa de Mallorca, esdevé avui un dels sistemes litorals amb major valor ecològic arreu de l’arxipèlag balear, i també, al llarg de la costa mediterrània. Des del punt de vista geogràfic, parlem d’un sistema platja-duna de magnituds importants, on hi coexisteixen un nombre significatiu d’hàbitats, fent de la diversitat ecològica un dels seus valors principals.

Aquest sistema és un dels pocs paratges naturals que avui encara queden sense urbanitzar en el litoral mallorquí, constituint un punt d’inflexió en tant a la protecció mediambiental de l’illa de Mallorca. No obstant, el devenir de la societat mallorquina i el canvi de model econòmic va tenir també influència directa sobre aquest espai. De cap als anys 60, l’arribada espontània de la indústria turística, caracteritzada des del principi per la seva tendència de masses, en va fer del litoral mallorquí el seu lloc d’experimentació i expansió. Les costes baixes arenoses, nodrides d’arenes fines i blanques, junt amb les condicions climàtiques mediterrànies, feren que la proliferació de nuclis turístics litorals fos un element característic en la caracterització del paisatge mallorquí. Aquests, que naixeren d’una planificació anàrquica, sense patrons i pensant poc amb la conservació del litoral illenc, començaren a suposar fonts d’influència directe sobre el devenir dels espais naturals costaners. Es Trenc, tot i no veure’s artificialitzat directament, no en fou una excepció, ja que amb el pas dels anys, i amb el naixement de nuclis turístics tals com Sa Colònia de Sant Jordi i sa Ràpita, a més dels propers a la zona (s’Arenal), es va veure colonitzat diàriament per una influència massiva d’usuaris que, cercant el descans, el lleure, i el sol i la platja, desembarcaven dia a dia sobre les seves platges.

El punt més àlgid d’aquesta avarícia antròpica arribà de cap a finals dels anys setanta, concretament al 1978, moment en que es projectà una urbanització litoral de magnituds notables arreu de tota l’àrea, tal i com ja s’havia fet a altres zones de la costa mallorquina. Aquest projecte, que incitava la total destrucció del sistema, va ser aturat per una potent campanya social en defensa de la conservació de l’àrea, aconseguint la seva protecció.

Conseqüència d’aquesta iniciativa, i d’algunes que s’han anat succeint al llarg del temps, aquest espai és avui, encara, un dels pocs paratges sense urbanitzar del litoral mallorquí. Es Trenc-Salobrar de Campos foren declarares Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) l’any 1991 per la Llei d’Espais Naturals (LEN). No obstant, aquesta protecció salvà la zona de la urbanització, però no va garantir alhora cap tipus de gestió, ni cap protecció enfront de la degradació ambiental. De fet, des de llavors, i com ja es remarcava anteriorment, la pressió urbanística de les zones limítrofes, i en general una falta d’ordenació i gestió integral de la zona, ha anat donant lloc a un accelerat procés de degradació. Els símptomes són prou clars amb balanços sedimentaris negatius, pèrdues de superfície de platja, o degradació del sistema dunar, especialment en la duna davantera. Tot i que, tant de l’àmbit científic com de l’ecologista sembla prou clar el seu estat de degradació i constatables els seus processos erosius, de moment encara no hi ha hagut cap pas ferma i definitiu per dotar l’espai sota una figura de protecció consolidada.
No obstant però a un li queda cara de pur quan llegeix per la premsa que ara, el “legítim” govern del PP, perquè sí, vol permetre la construcció d’una faraònic hotel sobre aquest relicte espai. No els importen no els valors geoambientals que s’hi troben, ni tampoc l’esperit de lluita i defensa que ha duit associat aquest indret, ni la magnifica diversitat d’avifauna que es troba a la zona humida, ni tan sols el interès que hi pugui haver en mantenir, encara que sigui, una platja arenosa sense artificialitzar per complet a la nostra illa.

No seré jo en negar ni debatre que el turisme, des de decennis enrere ha estat el motor econòmic de la societat mallorquina. No obstant si debatré que també el turisme ha estat l’activitat que ha generat més impactes sobre les nostres costes. La decadència geoambiental actual, l’obsolència d’infraestructures i l’efervescència d’altres destins arreu de la ribera mediterrània són els tres pilars que han posat en perill el nostre prestigi com a destí. Amb aquest escenari doncs, i ja sense només pensar amb la protecció geoambiental d’es Trenc, no podem deixar que ens enganin més, ni que tampoc segueixin hipotecant el nostre futur.

Si volem que l’activitat turística de sol i platja continuï sent el nostre motor, no podem deixar que la “benzina” d’aquest segueixi exhaurint-se a marxes forçades. La contínua destrucció de les nostres costes suposarà que el valor d’aquestes segueixi devaluant-se, suposant doncs que els valors distintius que encara puguin romandre vagin desapareixent amb el temps. El cas de la destrucció d’es Trenc és sens dubte un exemple clar de les pretensions que l’actual govern conservador té en pensar només en present, i sent generós en un futur proper, no obstant un signe clar de la seva limitació en pensar pel bé de la nostra societat a llarg termini. Ara, en tot cas i a mi personalment, almanco me queda la intriga de conèixer si són capaços de posar algun argument raonable damunt la taula i deixar d’enganar al personal. El fet de que surti un alt càrrec i tengui l’astúcia d’afirmar, amb rialla d’orella o orella, que amb fets com aquests es contribuirà a sortir de la crisi no em fa gràcia, sinó més bé llàstima. Algú s’ho creu? Jo NO!  

 
                                   Miquel Mir Gual

viernes, 11 de mayo de 2012

Va de platges!! Reflexió per l'estiu que guaita...


La diversitat paisatgística a les Illes Balears és vasta i extensa, no obstant diferencial en alguns aspectes. Així, cada una de les unitats de paisatge amb les que comptem, per les seves característiques intrínseques, ha anat despertant determinats interessos de cap a  l’activitat humana, fet que amb els anys ha suposat canvis fisonòmics substancials. En el cas balear és difícil discrepar si s’afirma que al llarg dels darrers decennis la franja costanera ha estat l’emplaçament per excel·lència sobre el qual s’ha  desenvolupat l’activitat econòmica principal, manifestada a partir del turisme de masses de sol i platja.

Les característiques fisiogràfiques de les nostres platges, ajudades també per les condicions climàtiques que caracteritzen la regió mediterrània, han fet que aquestes hagin esdevingut l’escenari perfecte pel desenvolupament de l’activitat turística. Tot i les aparents conseqüències positives d’aquest fet, sobretot des d’un punt de vista econòmic, la manca de previsió, gestió i actuació per part dels agents competents ha fet que avui dia molts en siguin els impactes negatius existents en les nostres platges i sistemes dunars, derivant-ne notables problemes de conservació. I no, amb el dit no vull ser alarmista! Però també és cert que ens cal a tots ser, almanco, mínimament realistes. És obvi que avui encara queden moltes platges per gaudir, però de les que encara resten, una de les seves principals característiques passa per analitzar el seu estat de fragmentació i/o erosió. Tot i que alguns sistemes no han estat abolits íntegrament per la pressió de l’home, molts en són els signes que en verifiquen la seva intervenció.

Si a n’aquesta perspectiva més conservacionista li afegim una altra dimensió, la cosa es complica. S’ha de ser conscient de la importància que juguen els espais litorals en l’estructura econòmica de les Illes Balears, i del paper que en concret hi juguen les nostres platges i sistemes dunars. No obstant també s’ha de tenir en compte que la conservació d’aquests ambients no és tan sols una qüestió de present, ni tampoc una eina per subsanar les deficiències produïdes per errors del passat, sinó que és també una estratègia que ens permetrà en un futur pròxim seguir obtenint una recompensa econòmica de la seva explotació.

Amb això vull dir que l’activitat econòmica-turística, la qual es desenvolupa a partir de l’ús i explotació dels espais litorals arenosos, ha de prendre consciència també de la dimensió geoambiental, pensant així en l’estat de conservació i la qualitat d’aquests ambients. Els temps actuals ja ens demostren com el deteriorament dels sistemes platja-duna pot tenir conseqüències negatives, en molts casos inclús irreversibles. La desaparició íntegra o parcial d’aquests ambients suposarà en un futur pròxim o mitjà inputs negatius en els beneficis econòmics que se’n vulguin obtenir, afectant directament a la infraestructura econòmica regional.

Encara que no ho sembli, us assegur que les platges tenen vida tot l’any. Aquestes no són en cap cas un escenari artificial, postís, muntat només als mesos de sol per a que cada un de nosaltres anem a exposar la nostra pell al món. Sembla ser però que només ens interessem per l’arena i les ones de la mar quan ens convé, quan en podem extreure un benefici monetari, quan en un obrir i tancar d’ulls podem omplir més les butxaques de teca. I ja està bé, no seré jo que critiqui aquesta tendència. No obstant sí crec que em de ser justos i responsables amb allò que ens aporta tant a nosaltres, i que tant poc li tornem de volta.
I la responsabilitat de que les platges es conservin ha de ser de tots i totes, des d’aquells que anem a gaudir-ne a aquells que tenen les competències per a decidir què fer-hi i què no. Aquestes es defineixen per se com espais canviants, dinàmics, fràgils i extremadament vulnerables front a qualsevol canvi. Així doncs, i atenent a aquests adjectius, són espais que necessiten d’una cura especial, d’una percepció social respectuosa, i d’unes intervencions que vagin amb consonància de la seva conservació.

No hem de caure amb l’error de pensar que nosaltres, pel fet se ser simples usuaris de les platges no tenim ni veu ni vot per a intentar millorar-ne el seu estat. Al cap i a la fi, cada any en són milions les persones que trepitgen l’arena, milions les persones que estenen la tovallola, i milions les persones que es remullen amb felicitat a les aigües clares i transparents. No obstant, l’exercici de reflexió sobre els impactes que totes aquestes accions suposen per aquests ambients ha de ser individual, sinó poca cosa tenim a fer. Només des de la reflexió individual es podrà engendrar una acció global que sigui eficient – per a tots els interessos – i respectuosa amb les nostres platges. Tot i això, aquesta també ha de ser piramidal, aconseguint enllaçar la consciència i compromís dels usuaris amb la dels agents interessats amb la conservació de les platges – principalment econòmics – i la de les administracions públiques competents en la seva gestió i legislació.

I es que ara que ve l’estiu, les platges no han de ser vistes com una joguina, com un espai que es simplifica a unes hores de relax i bauxa, sinó que han de ser vistes com a llocs estratègics pel nostre futur més pròxim.


 
                                   Miquel Mir Gual