Les platges i els sistemes dunars, tan apreciats per alguns, però alhora, de vegades tant castigats per altres, romanen com un dels espais naturals més dinàmics i fràgils de tots quants són coneguts. Les seves característiques físiques, impulsades pels grans d'imputs energètics que en elles interactuen a partir de processos i agents físics (sigui per exemple el vent, l'onatge, les corrents marines, etc.) fan d'aquests espais sotmesos a una gran variabilitat espacio-temporal. En llocs com les Illes Balears, a on l'activitat turística, ja des de dècades enrere s'ha convertit com part de la seva estructura enconòmica, aquests espais s'han vist en molts casos sota una influència recurrent condicionada per l'avarícia de l'home i de les seves pretensions.
Amb aquest escenari, la degradació de molts dels sistemes platja-duna existents ha estat un fet tant recurrent com real i palpable. En alguns casos els danys han estat i són irrecuperables, no obstant, encara romanen alguns exemples que, sota una gestió caracteritzada pel seu sentit comú, i també per centrar-se amb els mecanismes geoambientals d'aquests espais, han aconseguit recuperar part de la seva fisionomia natural.
A la imatge un exemple de gestió sostenible per a corregir la dinàmica sedimentaria erosiva des de la platja cap a l'interior del sistema dunar a partir de la força del vent Foto: Miquel Mir Gual |
Al link comparteixo avui, Francesc X. Roig-Munar, Doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears, especialitat geomorfologia i gestió litoral, responsable de l'empresa consultore QU4TRE i membre del grup de recerca BIOGEOMED-UIB, explica al programa Espai Terra de TV3 alguns dels exemples de l'illa de Menorca que, sota criteris de gestió basada amb la realitat física i geoambiental d'aquests ambients, han aconseguit recuperar els sistemes i enfocar-los cap a la recuperació dels seus estats originaris.
Link del documental:
Miquel Mir Gual
No hay comentarios:
Publicar un comentario