Col·loqui sobre la Reforma de la Llei de Costes

Com molts dels lectors sabreu, recentment al Congrés i al Senat es va aprovar la reforma de la Llei de Costes 22/1988, ara sota el títol Llei de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la LC 22/1988. Sens dubte aquest és un tema problemàtic, que suscita un revolt social considerable, inclús abans de posar-se en aplicació i que, dintre de l'esfera socioeconòmica que coexisteix dins l'aureola costanera, genera fregades a tenir en compte.

Partint doncs d'aquest escenari, el passat 30 de maig el grup d'Esquerra Unida a través de la seva Àrea de Territori, va organitzar a Can Alcover de Palma un col·loqui per a parlar sobre el tema, i sobre les conseqüències que en poden derivar sobre el territori costaner. Amb tot, vaig tenir la sort de poder participar-hi, en aquest cas com a membre representant del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears, a part de poder compartir taula amb Alfredo Barón (membre d'EU i especialista en recursos hídrics), Joan Morey (membre representant del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears), i Macià Blàzquez (geògraf i president deL GOB).

Pels interessats, comparteixo la meva intervenció, així com els enllaços de cada una dels meus companys. Pitjant sobre cada un dels noms us remetreu directament al les respectives intervencions:

Miquel Mir Gual (geògraf, membre del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears)

Alfredo Barón (membre d'EU, geòleg, expert en recursos hídrics)

Joan Morey (arquitecte, membre del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears)

Macià Blàzquez (geògraf i president del GOB)

Miquel Mir Gual

Nou article: Repoblació dels sistemes dunars de Mallorca

Els impactes sobre els sistemes dunars litorals per part de l'home a l'illa de Mallorca al llarg del temps han estat tan intensos com recurrents. No obstant un tendeix a associar aquests impactes sols a l'activitat turística que s'ha instal·lat a la costa mallorquina al llarg de les darreres dècades, d'aquests s'han trobat evidències  que es remunten a temps més pretèrits.

Amb aquest sentit, part dels membres del Grup de Recerca BIOGEOMED de la Universitat de les Illes Balears ha publicat recentment un article al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears el qual fa referència als processos de repoblació forestal que diferents sistemes dunars de Mallorca s'han vist sotmesos. 

Una de les evidències les quals feien sospitar dels processos de repoblació i alteració forestal eren; a) la sospitosa alineació que segueixen els individus de Pinus halepensis, i b) l'homogènia alçada presentada pels mateixos. Foto: Miquel Mir Gual (Es Trenc, Mallorca)

Link directe a l'article (pdf)

Resum

Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics  de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d’algunes dècades enrere s’hagin  associat de manera ferma a l’activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística  de sol i platja, la seva interacció amb l’home es remunta segles enrere. Gràcies a la  tasca realitzada recentment a Menorca s’ha pogut comprovar, mitjançant l’aplicació  d’una senzilla metodologia de mostreig, que una important part dels sistemes dunars  a l’illa tenen masses forestals que, formades bàsicament per Pinus halepensis Mill.,  presenten un origen temporal sospitosament similar, donant peu a pensar amb la  importància que la mà de l’home ha pogut jugar pel que fa a l’aspecte i configuració  de la seva realitat vegetal actual, tot indicant tendències de discriminació positiva en  quant a la presència d’aquesta espècie. El present treball pretén mostrar les  modificacions que les masses boscoses de P. halepensis associades a alguns sistemes  dunars litorals de l’illa de Mallorca han sofert al llarg de les dècades. S’analitzen  mostres representatives per a cada un dels sistemes, les quals, a partir de la seva anàlisi permeten extreure algunes consideracions significatives que mostren alhora  l’evolució històrica d’aquests ambients

Cita

Mir-Gual, M., Fraga, P., Pons, G.X., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A.,  

Rodríguez-Perea, A. i Brunet, P. J. 2010. Alteracions antròpiques en els boscos de  

Pinus halepensis Mill. dels sistemes dunars de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat.  

Balears, 53: 133–152. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Miquel Mir Gual

Implicaciones de la Geomorfología en las Iniciativas de Gestión Costera

En el sí del libro La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en Lationoamérica y Europa, recientemente publicado por miembros del Grupo de Investigación BIOGEOMED de la Universitat de les Illes Balears, encontramos un interesante capítulo del Dr. Pau Balaguer, investigador del SOCIB, el cual diserta sobre el papel y la importancia que la geomorfología como disciplina científica juega, y debe jugar, en tanto a las decisiones adoptadas frente a la gestión integrada de las áreas costeras.

Artículo:

Implicaciones de la Geomorfología en las Iniciativas de Gestión Integrada de la Zona Costera

Resumen:

La geomorfología es uno de los pilares fundamentales en el proceso de  descripción del medio físico. En este trabajo, se pretende contextualizar  el papel o función de la geomorfología litoral en el proceso de  descripción y análisis del medio físico de acuerdo con una iniciativa de  Gestión Integrada de la Zona Costera (GIZC). La zona costera es un  área de transición entre el medio marino, terrestre y atmosférico. Esta  condición, unida al elevado interés económico así como a la fragilidad  de algunos de sus hábitats y ecosistemas característicos, la convierten en  una zona en la que confluyen numerosos intereses. La GIZC es una  alternativa de gestión sostenible y coherente adecuada para resolver los  conflictos continuos que tienen lugar sobre estas áreas, y por ello, es  preciso caracterizar correctamente su medio físico. Dada la diversidad 

natural y socioeconómica de la zona costera, la caracterización del  medio físico se presenta como una tarea multidisciplinar en la que los  geomorfólogos deberán tener en cuenta los conocimientos y progresos  de otras disciplinas que también desarrollan su ámbito de conocimiento  sobre la zona costera (ecología, ingeniería, geología, oceanografía,  climatología, entre otras.).

Cita:

Balaguer, P. 2012. Implicaciones de la Geomorfología en las Iniciativas  de Gestión Integrada de la Zona Costera. En: Rodríguez-Perea, A., Pons,  G.X., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.Á., Mir-Gual, M. y Cabrera,  J.A. (eds.). La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en  Latinoamérica y Europa: Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 45-60. ISBN:  978-84-616-2240-5. Palma de Mallorca. 

Miquel Mir Gual