New article: Beaches of Ibiza and Formentera (Balearic Islands): a classification based on their environmental features, tourism use and management

Sandy beaches are, in fact, natural ecosystems characterized by their high dynamism and complexity. Their formation and evolution will depend of many natural agents which generate both erosion or depositional processes. However, mainly in places such as Balearic Islands (Spain), the antropogenic pressure has became itself as an important variable at the time to consider the beaches according their current state (natural or altered). In this sense I share an article dealing about the classification of beaches of Ibiza and Formentera (Balearic Islands) according to the analysis from variables of state, use and conservation.

Abstract:

In order to define their character a total of 100 beaches of Ibiza (76) and Formentera (24) are analyzed on the basis of 35 variables of beach use, state and management. We take as a reference a primary classification where three types of beaches have been considered; urban beaches (A), semi-natural beaches with urban features (B), and natural beaches (C). Departing from this scenario, and taking into account the identified variables, statistical analysis (Cluster and PCA analysis) have been done in the sense of identifying the current state of each beach and the differences among them. Currently many of the beaches of Ibiza are urban beaches (A). Furthermore the results suggest a potential trend that some of natural beaches (B-C) can become to A type in the next future. Understanding this classification, and also the recent history of the management applied in the study units, allow predicting trend scenarios. In this sense, management changes should be proposed in order to improve their current situation, and drive them toward a better conservation status.

Location and classification of beaches analyzed along the coastal strip of Ibiza
and Formentera (Balearic Islands).

Link:

http://www.academia.edu/3299026/Beaches_of_Ibiza_and_Formentera_Balearic_Islands_a_classification_based_on_their_environmental_features_tourism_use_and_management

Reference:

Roig-Munar, F.X., Mir-Gual, M., Rodríguez-Perea, A., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.A., Gelabert, B., Blázquez-Salom, M. (2013). “Beaches of Ibiza and Formentera (Balearic Islands): a classification based on their environmental features, tourism use and management”. Journal of Coastal Research, SI65 (II): 1844-1849.

Miquel Mir Gual

Nou article: Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro

Recentment, tot i que amb data de 2011, part dels membres del Grup de Recerca BIOGEOMED-UIB han publicat al Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears un article referent a la caracterització del sistema dunar d'es Comú de Muro, inserit dins els límits del Parc Natural de s'Albufera. Aquest sistema, sens dubte, és un dels més característics a l'illa de Mallorca, pot ser no per les seves condicions intrínsicament físiques i geomorfològiques, sinó pel desenvolupament social i econòmic que han sofert les seves zones limítrofes, i en conseqüència, per l'efecte que això ha tengut sobre el propi sistema.

L'article que comparteixo avui intenta fer un repàs transversal i complet en tant a les característiques físiques i geormofològiques del sistema platja-duna, alhora que també ho intenta relacionar amb el preu que s'ha hagut de pagar vers a la presió antròpica soferta.

Vista de la platja emergida i el front dunar d'es Comú de Muro, badia d'Alcúdia
(Mallorca). Foto: Miquel Mir Gual

Link directe a l'article

Cita:

Mir-Gual, M., Pons, G.X., Perelló, B., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A., Rodríguez-Perea, A. (2011) "Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro (Badia d’Alcúdia,Mallorca)." Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears ,  54 (1): 95-116.

Miquel Mir Gual

 

Col·loqui sobre la Reforma de la Llei de Costes

Com molts dels lectors sabreu, recentment al Congrés i al Senat es va aprovar la reforma de la Llei de Costes 22/1988, ara sota el títol Llei de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la LC 22/1988. Sens dubte aquest és un tema problemàtic, que suscita un revolt social considerable, inclús abans de posar-se en aplicació i que, dintre de l'esfera socioeconòmica que coexisteix dins l'aureola costanera, genera fregades a tenir en compte.

Partint doncs d'aquest escenari, el passat 30 de maig el grup d'Esquerra Unida a través de la seva Àrea de Territori, va organitzar a Can Alcover de Palma un col·loqui per a parlar sobre el tema, i sobre les conseqüències que en poden derivar sobre el territori costaner. Amb tot, vaig tenir la sort de poder participar-hi, en aquest cas com a membre representant del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears, a part de poder compartir taula amb Alfredo Barón (membre d'EU i especialista en recursos hídrics), Joan Morey (membre representant del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears), i Macià Blàzquez (geògraf i president deL GOB).

Pels interessats, comparteixo la meva intervenció, així com els enllaços de cada una dels meus companys. Pitjant sobre cada un dels noms us remetreu directament al les respectives intervencions:

Miquel Mir Gual (geògraf, membre del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears)

Alfredo Barón (membre d'EU, geòleg, expert en recursos hídrics)

Joan Morey (arquitecte, membre del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears)

Macià Blàzquez (geògraf i president del GOB)

Miquel Mir Gual

Nou article: Repoblació dels sistemes dunars de Mallorca

Els impactes sobre els sistemes dunars litorals per part de l'home a l'illa de Mallorca al llarg del temps han estat tan intensos com recurrents. No obstant un tendeix a associar aquests impactes sols a l'activitat turística que s'ha instal·lat a la costa mallorquina al llarg de les darreres dècades, d'aquests s'han trobat evidències  que es remunten a temps més pretèrits.

Amb aquest sentit, part dels membres del Grup de Recerca BIOGEOMED de la Universitat de les Illes Balears ha publicat recentment un article al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears el qual fa referència als processos de repoblació forestal que diferents sistemes dunars de Mallorca s'han vist sotmesos. 

Una de les evidències les quals feien sospitar dels processos de repoblació i alteració forestal eren; a) la sospitosa alineació que segueixen els individus de Pinus halepensis, i b) l'homogènia alçada presentada pels mateixos. Foto: Miquel Mir Gual (Es Trenc, Mallorca)

Link directe a l'article (pdf)

Resum

Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics  de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d’algunes dècades enrere s’hagin  associat de manera ferma a l’activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística  de sol i platja, la seva interacció amb l’home es remunta segles enrere. Gràcies a la  tasca realitzada recentment a Menorca s’ha pogut comprovar, mitjançant l’aplicació  d’una senzilla metodologia de mostreig, que una important part dels sistemes dunars  a l’illa tenen masses forestals que, formades bàsicament per Pinus halepensis Mill.,  presenten un origen temporal sospitosament similar, donant peu a pensar amb la  importància que la mà de l’home ha pogut jugar pel que fa a l’aspecte i configuració  de la seva realitat vegetal actual, tot indicant tendències de discriminació positiva en  quant a la presència d’aquesta espècie. El present treball pretén mostrar les  modificacions que les masses boscoses de P. halepensis associades a alguns sistemes  dunars litorals de l’illa de Mallorca han sofert al llarg de les dècades. S’analitzen  mostres representatives per a cada un dels sistemes, les quals, a partir de la seva anàlisi permeten extreure algunes consideracions significatives que mostren alhora  l’evolució històrica d’aquests ambients

Cita

Mir-Gual, M., Fraga, P., Pons, G.X., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A.,  

Rodríguez-Perea, A. i Brunet, P. J. 2010. Alteracions antròpiques en els boscos de  

Pinus halepensis Mill. dels sistemes dunars de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat.  

Balears, 53: 133–152. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Miquel Mir Gual

Implicaciones de la Geomorfología en las Iniciativas de Gestión Costera

En el sí del libro La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en Lationoamérica y Europa, recientemente publicado por miembros del Grupo de Investigación BIOGEOMED de la Universitat de les Illes Balears, encontramos un interesante capítulo del Dr. Pau Balaguer, investigador del SOCIB, el cual diserta sobre el papel y la importancia que la geomorfología como disciplina científica juega, y debe jugar, en tanto a las decisiones adoptadas frente a la gestión integrada de las áreas costeras.

Artículo:

Implicaciones de la Geomorfología en las Iniciativas de Gestión Integrada de la Zona Costera

Resumen:

La geomorfología es uno de los pilares fundamentales en el proceso de  descripción del medio físico. En este trabajo, se pretende contextualizar  el papel o función de la geomorfología litoral en el proceso de  descripción y análisis del medio físico de acuerdo con una iniciativa de  Gestión Integrada de la Zona Costera (GIZC). La zona costera es un  área de transición entre el medio marino, terrestre y atmosférico. Esta  condición, unida al elevado interés económico así como a la fragilidad  de algunos de sus hábitats y ecosistemas característicos, la convierten en  una zona en la que confluyen numerosos intereses. La GIZC es una  alternativa de gestión sostenible y coherente adecuada para resolver los  conflictos continuos que tienen lugar sobre estas áreas, y por ello, es  preciso caracterizar correctamente su medio físico. Dada la diversidad 

natural y socioeconómica de la zona costera, la caracterización del  medio físico se presenta como una tarea multidisciplinar en la que los  geomorfólogos deberán tener en cuenta los conocimientos y progresos  de otras disciplinas que también desarrollan su ámbito de conocimiento  sobre la zona costera (ecología, ingeniería, geología, oceanografía,  climatología, entre otras.).

Cita:

Balaguer, P. 2012. Implicaciones de la Geomorfología en las Iniciativas  de Gestión Integrada de la Zona Costera. En: Rodríguez-Perea, A., Pons,  G.X., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.Á., Mir-Gual, M. y Cabrera,  J.A. (eds.). La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en  Latinoamérica y Europa: Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 45-60. ISBN:  978-84-616-2240-5. Palma de Mallorca. 

Miquel Mir Gual

Impacts on coastal dune systems

Coastal dune systems are one of the most fragile and dynamic ecosystems existing on the Earth. However, their own features always have been interesting by human. In places such as Mediterranean or Caribean, where the climate conditions are optimal by the mass tourism development (beach and sun) the impacts carried out upon these ecosystems have been recurrent over the last decades. According to their fragility, any impact either human or natural, can suppose a negative input for their evolution and conservation state.

Their preservation is closely related to the possibility of their natural adaptation to dynamic changes caused by both natural and man agents. Over the last decades coastal occupation by man has been massive, rapid and acultural. All these processes have given as a result important landscape modification as well as its natural and traditional features.

There exist diferent impacts to be considered when we are dealing about coastal dune systems. In this sense, I share an interesting video which deals about some of these impacts, and about the need to carry out an optimal management for improve and recover that kind of ecosystems.

Miquel Mir Gual

La gestió sostenible de les platges a Menorca en un documental

Les platges i els sistemes dunars, tan apreciats per alguns, però alhora, de vegades tant castigats per altres, romanen com un dels espais naturals més dinàmics i fràgils de tots quants són coneguts. Les seves característiques físiques, impulsades pels grans d'imputs energètics que en elles interactuen a partir de processos i agents físics (sigui per exemple el vent, l'onatge, les corrents marines, etc.) fan d'aquests espais sotmesos a una gran variabilitat espacio-temporal. En llocs com les Illes Balears, a on l'activitat turística, ja des de dècades enrere s'ha convertit com part de la seva estructura enconòmica, aquests espais s'han vist en molts casos sota una influència recurrent condicionada per l'avarícia de l'home i de les seves pretensions.

Amb aquest escenari, la degradació de molts dels sistemes platja-duna existents ha estat un fet tant recurrent com real i palpable. En alguns casos els danys han estat i són irrecuperables, no obstant, encara romanen alguns exemples que, sota una gestió caracteritzada pel seu sentit comú, i també per centrar-se amb els mecanismes geoambientals d'aquests espais, han aconseguit recuperar part de la seva fisionomia natural.

A la imatge un exemple de gestió sostenible per a corregir la dinàmica sedimentaria 
erosiva des de la platja cap a l'interior del sistema dunar a partir de la força del vent
Foto: Miquel Mir Gual

Al link comparteixo avui, Francesc X. Roig-Munar, Doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears, especialitat geomorfologia i gestió litoral, responsable de l'empresa consultore QU4TRE i membre del grup de recerca BIOGEOMED-UIB, explica al programa Espai Terra de TV3 alguns dels exemples de l'illa de Menorca que, sota criteris de gestió basada amb la realitat física i geoambiental d'aquests ambients, han aconseguit recuperar els sistemes i enfocar-los cap a la recuperació dels seus estats originaris.

Link del documental:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4565038

Miquel Mir Gual