Cala Tirant, laboratori del vent i les dunes

L’equip científic Biogeomed de la UIB estudia a la costa nord la incidència de la dinàmica eòlica en els sistemes dunars amb l’objectiu d’obtenir dades per a una millor gestió de les platges a Balears.

http://www.menorca.info/menorca/462180/cala/tirant/laboratori/vent/dunes

Miquel Mir Gual

Geomorphological and ecological features of blowouts in a western Mediterranean coastal dune complex: a case study of the Es Comú de Muro beach-dune system on the island of Mallorca, Spain

Many of the coastal dune systems along western Mediterranean shores are in an advanced state of fragmentation and show distinct signs of erosion, largely because of blowout development along the dune front. The Es Comú de Muro beach-dune system on the island of Mallorca (Spain) is a good example of this. In order to better understand and quantify the current situation, fifty-eight blowouts along an about 1.5-km-long dune front were investigated. In each case, a number of morphometric and ecological variables were analyzed as a basis for comparison and classification, in particular blowout dimensions and orientation, inner morphometry and topography, morphological types, the role of vegetation in defining the state of the foremost dune line, and the link between vegetation and blowout typology. In comparison with a recent preliminary investigation, the results of the present study provide a more comprehensive picture of the advanced state of fragmentation along the dune front. The blowouts are not evenly distributed, highest densities occurring along the southernmost part of the beach, lowest densities along the northern part. The blowouts were divided into two categories on the basis of their shape and general structure, trough blowouts being the most prevalent, followed by mixed trough-saucer shapes. Distinctly saucer-shaped blowouts could not be distinguished. In addition to this subdivision, the blowouts were divided into two morphological categories, i.e. simple and branched blowouts. It was also possible to link the morphological state of the dune front to particular ecological parameters, in particular vegetation which, in the present case, comprised herbaceous and woody plants. Cluster analyses of species associations (Bray-Curtis similarity indices) were carried out on the basis of the presence/absence of each species. It is shown that, on account of presence counts and the degree of similarity of species associations, some species play a more important role in stabilizing the mobile dune sands than others, a foremost candidate being Ammophila arenaria. It is concluded that active support for such plants should form part of any management strategy aiming to reduce and reverse coastal dune fragmentation processes.

Mir-Gual, M., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.A., Roig-Munar, F.X., Rodríguez-Perea, A. (2012). "Geomorphological and ecological features of blowouts in a western Mediterranean coastal dune complex: a case study of the Es Comú de Muro beach-dune system on the island of Mallorca, Spain". Geo-Marine Letters (on-line)

http://www.springerlink.com/content/t277175542773714/?MUD=MP

Miquel Mir Gual

D'indignats res de res

Pot ser ja ho haurien d’haver fet els anteriors, no obstant la colla que diu que “ens governa” ara hauria de plantejar-se quina via vol escollir per a intentar endreçar el rumb: si bé l’empatia o bé l’enfrontament.

La gent ja no està indignada. La gent està desesperada, desolada i angustiada davant l’allau de desgracies que ens estan abocant a sobre dia rere dia! Una mostra: al setembre es tancaran dos hospitals públics a conseqüències de les brillants retallades pressupostaries en sanitat. Sí, es tancaran els hospitals de Joan March i l’hospital General a la nostra Comunitat. En el primer dels casos s’eliminaran al voltant de 104 llits destinats, fins al moment, a malalts crònics i amb cures pal•liatives. Els pacients, en la seva majoria majors, i les seves respectives famílies estan aterrats. Normal! Què passarà amb ells? Els enviaran a casa pot ser? Pot ser al ser gent major i malalts no suposaran oposició, ni tampoc sortiran al carrer a protestar vers a les polítiques públiques i socials engendrades i executades per les ments competents (i això de ben segur que interessa).

El president JoseRa “Bauzá” (a partir d’ara sempre l’hem d’anomenar en castellà, és qüestió d’Estat) era entrevistat per un mitjà de comunicació espanyol, sens dubte on ell es sent més a gust, a fi d’explicar entre dubtes i un discurs apurat la situació que s’està construint a les Illes. Bauzá, ben orgullós, experimentava serioses dubtes a l’hora de respondre les preguntes compromeses de la periodista, insistent i clara. En JoseRa suava quan intentava justificar el tancament dels dos hospitals al temps que cercava el mètode per fer creure que els serveis de cap als illencs serien exactament els mateixos. I una cosa cal deixar clara abans de seguir, la gent és pobre però no beneita. És una qüestió matemàtica, logarítmica i objectiva, i no n’hi ha més. Tornem al nivell d’educació primària per intentar explicar-ho: si tenim tres persones i tres plàtans, cada una de les persones podrà menjar-ne un. No obstant, amb només un plàtan hi haurà dues ànimes que es quedaran amb les ganes, no és així? Doncs si és així, és fàcil entendre que amb el mateix nombre de malalts però amb dos hospitals manco (i la disminució de personal sanitari derivada) els serveis destinats als ciutadans seran els mateixos. No obstant això, el president, caparrut, contraatacava demagògicament deixant clar que els malalts no quedarien desemparats, i que serien redistribuïts a altres hospitals, fet que ajudaria a mantenir els mateixos serveis. I no president, no és així tampoc! La regla de tres és la mateixa. El mateix nombre de malalts amb manco personal sanitari i amb manco hospitals derivarà, sí o sí, amb una degradació dels serveis sanitaris a la nostra Comunitat.

I bono, exemples com el de la sanitat els que vulgueu. Tots quants facin falta per complaure les ordres de Madrid, sens dubte objectiu principal del “nostre” president. I mentrestant la gent que es desespera, que veu com la seva qualitat de vida disminueix, com es queda sense feina, com ho passa puta per arribar a finals de mes, i com alhora, cada dematí es desperta amb la notícia de noves retallades, de nous entrebancs per a tenir una vida digna. I es que tanmateix la tendència és clara. Les intencions de l’executiu volen girar la vista a temps pretèrits, temps on uns ho tenien tot i els altres no podien accedir gairebé ni a l’oxigen de l’atmosfera, temps en que uns podien accedir a la universitat sense problemes, i molts d’altres, tot i tenir més capacitats, havien de quedar a les portes, i en definitiva, temps en que hi havia ciutadans A i ciutadans B.

Anthony Lake, director general d’Unicef, deia en una altra entrevista que en les situacions més dures augmenta l’empatia de les persones. I és cert. Està comprovat que la gent més pobre participa més en el voluntariat, en la solidaritat i en les reivindicacions socials. I això és així perquè l’empatia millora les possibilitats de supervivència conjunta; diguem que és una resposta innata i instintiva. Però no és la única. Els moments durs també poden incrementar i fomentar la depredació i la confrontació violenta. Actualment estem entravessant una de les crisis més severes de la nostra història, y hauríem (haurien els que ens governen) de replantejar quina via volem escollir per intentar sobreviure; si bé l’empatia, o bé l’enfrontament. Amb aquest panorama, o fem tots un esforç de veracitat i col•laboració, o tot es farà encara més dur. Però col•laborar no significa callar i acceptar qualsevol cosa a qualsevol preu, sinó que també passa per reivindicar tot allò que ens pertany i que ens hem anat guanyant generació rere generació, tot i el desprestigi que en JoseRa ens fa quan promou la ignorància d’aquells que ens manifestem al carrer per les injustícies engendrades per ell i el seu partit.  

*Article publicat a la Revista Campanet

Miquel Mir Gual

La investigación ¿un lujo en tiempos de crisis?

Aquí un enlace sobre una interesante reflexión publicada en El País por el Catedrático Àlex Aguilar (Universitat de Barcelona) sobre la penosa y precaria situación de la investigación en España, en donde aparecen los índices más bajos de la UE en calidad de publicaciones o lecturas de tesis doctorales. Cabría lugar replantear la situación y abrir un procesos de mejora en este campo.

http://elpais.com/elpais/2012/06/05/opinion/1338912204_423499.html

Miquel Mir Gual

Noticia: Investigadors del Departament de Ciències de la Terra de la UIB i QU4TRE constaten que les mesures de protecció han estabilitzat els sistemes dunars de Menorca

La recerca, publicada al Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, ha analitzat l'evolució dels sistemes dunars de Menorca de 1956 a 2004

Els investigadors del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears han analitzat l'evolució de 28 sistemes dunars de Menorca entre els anys 1956 i 2004. Els resultats obtinguts per Francesc X. Roig Munar, Guillem X. Pons Buades, José Á. Martín Prieto, Antoni Rodríguez Perea i Miquel Mir-Gual han permès constatar que les mesures de protecció i de gestió sostenible han contribuït a estabilitzar els sistemes dunars de Menorca i a avançar en la recuperació d'aquests ambients.

Menorca, reserva de la biosfera, és l'illa de les Balears on hi ha més sistemes dunars. Els sistemes dunars formen part d'un sistema més complex denominat sistema platja-duna, que es caracteritza per la interacció de dos àmbits diferenciats: l'àmbit submergit i l'àmbit emergit. Aquests sistemes platja-duna representen un sistema fràgil en conjunt, ja que petites modificacions  poden trencar-ne l’equilibri natural en cadascun d'aquests àmbits. Aquesta fragilitat ha comportat que en zones eminentment turístiques hagin patit processos de modificació, de regressió i, en els pitjors casos, de desaparició, pel fet d'haver estat urbanitzats i per una manca de gestió, manteniment i preservació adequats.

Els investigadors de la UIB, en col·laboració amb la consultoria ambiental QU4TRE, han fet una anàlisi espaciotemporal a macroescala de l'evolució de 28 sistemes de platja-duna de Menorca representatius de diferents característiques geoambientals, de gestió i de conservació. L'estudi s'ha basat, d'una banda, en fotografies aèries d'aquests espais – les primeres disponibles són de l'any 1956– per observar els canvis més significatius de cada unitat en el període 1956-2004. També s'han tingut en consideració altres 36 paràmetres físics, ambientals, d'estat, d'ús i de gestió, com ara el grau de freqüentació humana, la distància respecte a nuclis urbans, la retirada d'acumulacions de Posidonia oceanica, les figures de protecció, o els afloraments rocosos, entre d'altres.

El resultat d'aquesta anàlisi multiparamètrica ha permès obtenir una visió particular i de conjunt sobre l'evolució geoambiental del sistemes de platja-duna analitzats, i una classificació d'aquests. Ambdós resultats estan directament relacionats amb les mesures de gestió aplicades sobre cadascun dels sistemes.

Els investigadors han diferenciat tres etapes diferents que han afectat el conjunt dels sistemes platja-duna. D'una banda, de 1956 a 1995, s'ha produït una alteració acusada dels sistemes, que coincideix amb l'entrada de Menorca en el mercat turístic del sol i platja, amb l'ocupació i la consolidació dels enclavaments turístics al litoral i amb una manca de mesures de gestió adequades d'aquests espais. En una segona gase, de 1996 a 2000, s'aprecia una tendència a l’alentiment d'aquests processos de degradació per l'entrada en vigor de diverses figures de protecció i de gestió, de manera que s'atenua la destrucció d'aquests espais. Finalment, per al període de 2000 a 2004 els investigadors constaten una tendència generalitzada a la recuperació dels sistemes dunars. L'aplicació de sistemes i mètodes de gestió sostenibles i la regulació de l'ús públic sobre aquests ambients hauria estabilitzat els processos erosius i contribuït a l'estabilització del conjunt dels sistemes dunars.

ROIG MUNAR, F. X.; PONS BUADES, G. X.; MARTÍN PRIETO, J. A.; RODRÍGUEZ PEREA, A.; MIR GUAL, M. «Análisis espaciotemporal (1956-2004) de los sistemas dunares de Menorca (Islas Baleares) mediante variables geoambientales de uso y gestión». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 58, 2012, pàg. 381-403. 

http://www.uib.es/noticies/Els-investigadors-del-Departament-de-Ciencies-de.cid246526

Miquel Mir Gual

Assessing the environmental impacts of beach nourishment

Today I post an interesting work dealing about the impacts derived from beach nourishments.With sea levels rising under global warming, dredge-and-fill programs are increasingly employed to protect coastal development from shoreline  erosion. Such beach “nourishment” can bury shallow reefs and degrade other beach habitats, depressing nesting in sea turtles and reducing the  densities of invertebrate prey for shorebirds, surf fishes, and crabs. Despite decades of agency-mandated monitoring at great expense, much  uncertainty about the biological impacts of beach nourishment nonetheless exists. A review of 46 beach monitoring studies shows that (a) only 11  percent of the studies controlled for both natural spatial and temporal variation in their analyses, (b) 56 percent reached conclusions that were not adequately supported, and (c) 49 percent failed to meet publication standards for citation and synthesis of related work. Monitoring is typically  conducted through project promoters, with no independent peer review, and the permitting agencies exhibit inadequate expertise to review  biostatistical designs. Monitoring results are rarely used to scale mitigation to compensate for injured resources. Reform of agency practices is urgently needed as the risk of cumulative impacts grows.

Peterson, C.H., Bishop, J. (2005). Assessing the environmental impacts of beach nourishment. BioScience, 55 (10), 887-896.

http://www.fws.gov/filedownloads/ftp_panamacity/Pipl%20Literature/BeachNourishment/Peterson%20and%20Bishop%202005.pdf

Miquel Mir Gual

Correlation of aeolian sediment transport measured by sand traps and fluorescent tracers

I post an interesting paper where two different methods, fluorescent tracers and vertical sand traps, were simultaneously used to carry out an aeolian sediment transport flux designed to test the goodness of fluorescent tracers in aeolian environments. Field experiments were performed in a nebkha field close to Famara beach at Lanzarote island (Canary Islands, Spain) in a sector where the dunes were between 0.5 and 0.8 m height and 1-2 m wide and the vegetal cover was approximately 22%. In this dune field the sedimentary supply comes from Famara beach and is blown by trade winds toward the south, where the vegetation acts as natural sediment traps.  Wind data were obtained by means of four Aanderaa wind speed sensors ans one Aanderaa vane, all them distributed in a vertical array from 0.1 to 4 m height for 27 h. The average velocity at 1 m height during the experiment was 5.26 m/s with the wind direction from the north.

Cabrera, L., Alonso, I. (2010). Correlation of aeolian sediment transport measured by sand traps and fluorescent tracers. Journal of Marine Systems, 80: 235-242.

http://ac.els-cdn.com/S0924796309003005/1-s2.0-S0924796309003005-main.pdf?_tid=190875a95650e95b998c194669166df8&acdnat=1338189753_015832e991aeb08a0aa69ecec3e0f76a

Miquel Mir Gual