El clima mediterrani suporta un bon grapat de connotacions positives,
sobretot pel benestar dels qui hi residim i d’aquells que, en un moment o
altre, ens visiten. No obstant és un clima capritxós i impulsiu que, més del
que ens agradaria, pot jugar males passades. Els estius es presenten severs i
durs, dominats per temperatures notablement altes i una sequera no manco
menyspreable, mentre que l’estació que segueix, la tardor, es sol encapritxar
en vomitar pluges torrencials d’alta intensitat. Com es sol dir entre amics,
per gustos colors. Per la natura però, la sinèrgia d’ambdós escenaris pot ser
devastadora, inclús irreversible o irrecuperable.
L’illa de Mallorca enguany ha estat tristament castigada per dos grans
incendis, els quals a part del mal sentimental i emocional per aquells qui
estimem el medi, no han mirat prim vers al valor ecològic present en ambdues
zones. El primer d’ells, a Andratx, iniciat el 26 de juliol i amb una
superfície cremada 2.235 ha, i el segon, pocs dies després, a la zona d’Artà,
amb 480 ha calcinades. El caprici de l’estiu mallorquí, amb termòmetres alts,
condicions de sequera notables, i unes condicions de vent favorables per a la propagació
de les flames va fer que l’illa es cremés a marxes forçades, en alguns casos en
detriment de zones altament riques des del punt de vista geo-ambiental. No
obstant, ara, el mal ja està fet. Cap pensar doncs en el futur, i perquè no
dir-ho, potser reflexionar també sobre si les accions al passat foren o no les
correctes.
" No obstant, ara, el mal ja està fet. Cap pensar doncs en el futur, i perquè no dir-ho, potser reflexionar també sobre si les accions al passat foren o no les correctes"
Les conseqüències d’episodis tals com incendis forestals no són efímeres.
Aquestes, òbviament comencen amb els primers metres cremats, i incrementen a
mesura que la superfície devastada augmenta. No obstant, perduren en el temps,
en molts casos, en una escala temporal superior a l’humana. El cas d’Andratx
tristament es presenta com un exemple paradigma d’aquesta elongació. La gran
massa forestal cremada, amb un aboliment integral dels estrats arboris i
arbustius, suposa una desprotecció desmesurada del substrat, quedant eliminat
el paper de fixació que juga la vegetació en qualsevol ambient. Endemés però,
per a més inri, cap sumar-hi les condicions topogràfiques vigents a la zona, amb
pendents pròpies d’ambients muntanyencs, caracteritzades per inclinacions que
desafien contínuament a la gravetat. L’escenari descrit és el que encén
l’alarma de la sinèrgia, d’aquella suma de factors i condicions resultat de la
qual es poden perpetuar les conseqüències negatives del problema inicial. Si
aquest passa per una pèrdua irreparable d’uns apreciats valors ecològics –
pèrdua d’espècies vegetals i animals –, la suma de factors pot suposar
problemes estructurals, inclús amb amenaces de cap a la població local.
 |
Imatge sobre la devastadora situació derivada del incendi d'Andratx.
Font: www.noudiari.es via Twitter Xarxa Forestal |
L’efecte sinèrgic derivat de la desaparició de la cobertura vegetal, les
condicions topogràfiques existents, i l’aigua de pluja caiguda pot esdevenir en
un procés potencial d’erosió per a les zones afectades, incrementant el risc
d’esllavissades i el perill al qual la població pot estar exposat. Les
característiques geològiques i estructurals de la Serra de Tramuntana endemés
semblen mostrar-se sensibles als processos gravitacionals, registrats i
estudiats per experts al llarg dels darrers anys. D’aquí doncs, cap tornar al
clima al qual estem sotmesos. Si el incendi es desenvolupà en unes condicions
d’altes temperatures i sequera, les conseqüències d’aquest es poden perllongar
sota unes condicions inverses, vestides amb temperatures més baixes i amb
presència important de pluges.
"L’efecte sinèrgic derivat de la desaparició de la cobertura vegetal, les condicions topogràfiques existents, i l’aigua de pluja caiguda pot esdevenir en un procés potencial d’erosió per a les zones afectades, incrementant el risc d’esllavissades i el perill al qual la població pot estar exposat."
Des del punt de vista físic, el medi natural es tan impressionat com
complex a l’hora d’entendre-ho i estudiar-ho, i per extensió també, ho és a
l’hora de planificar-ho i gestionar-ho. Una quantitat titànica de factors són
els que esdevenen dita complexitat, que amb les seves infinites interaccions,
fan que un gran nombre de processos s’hagin d’entendre primer, per a després
poder tenir una interpretació òptima del què és el medi, i del què passa amb
ell i en ell. La planificació primer, i les mesures de gestió després, no han
de ser un fet gratuït, ni tampoc esdevenir un tràmit administratiu banal. Si es
vol apostar per a la seva conservació, aquestes accions han de passar per mans
de professionals, d’aquells que han destinat hores de la seva vida a intentar
incrementar el coneixement sobre com entendre i interpretar cada un d’aquests
agents i processos, i a com aquests donen forma a les condicions naturals de la
nostra Terra.
"La responsabilitat dels governants, en aquest cas, ha de passar per l’anticipació i per la prevenció, i no per la lamentació un cop la devastadora realitat."
Si bé és cert que la responsabilitat dels focs a Mallorca aquest estiu és
sols d’aquells que els iniciaren – no hi ha dubte al respecte –, cap fer una
reflexió, pot ser crítica, de la planificació feta amb anterioritat i de
l’aposta que el Govern féu uns mesos abans amb l’acomiadament de bona part del
personal destinant a la prevenció d’incendis forestals a les Illes. Fins que el
Medi no s’entengui com a un element important a considerar no haurien de valer
les excuses, ni les lamentacions, ni els emperons un cop es produeixi de
nou algun episodi com el d’aquest estiu a l’illa.
La responsabilitat dels governants, en aquest cas, ha de passar per
l’anticipació i per la prevenció, i no per la lamentació un cop la devastadora
realitat. El intrusisme avariciós del poder polític en temes claus com sanitat,
educació, però també medi ambient, sembla derivar amb resultats negatius. La
idiosincràsia de la natura fa que aquesta hagi de ser tractada, planificada i
gestionada per persones amb coneixement de causa. Només aquestes persones
podran acurar amb precisió com planificar, com gestionar per a complir amb la
planificació designada, i quins mitjans humans i materials són necessaris per a
obtenir-ne un èxit raonable. Mentre es segueixi obviant aquest protocol vestit
de sentit comú, es seguirà obviant la importància de la natura com a element a
“governar”.
Miquel Mir Gual
