Com a persona interessada pel medi en el que vivim, i com a defensor dels seus valors i recursos, sovint em demano si les mega convencions que a nivell mundial es duen a terme per a debatre temes relacionats amb el medi ambient i els seus derivats tenen sentit. Òbviament si es duen a terme és perquè algun sentit tenen, d'això no hi ha dubte. Però parlem clar! El sentit és estrictament relacionat amb netejar la cara de la força política vers els habitants de peu, o bé aquestes tenen un rerefons més seriós? No m'agrada ser mal pensat, no obstant en aquest cas, i vist el resultats que s'estan derivant de les darreres convencions mundials sobre desenvolupament sostenible, no em queda més remei que pensar que aquestes no són més que una farsa barata, supèrflua i sense contingut. Amb aquest escrit, tant simple com abstracte, no vull posicionar-me en contra d'aquestes reunions, sino postular-ne més serietat.
Tot i el protocol que tant caracteritza aquests esdeveniments, farcits de corbates, cotxes oficials i un cos infinit de seguretat, també, en algunes contades ocasions, es senten alguns discursos que, des de la humilitat, desprenen esperança per a aquells que encara, des de la nostra ineguïtat, pensem que és possible donar un gir al model que empastifa els nostres dies.
Aquí una mostra, amb el discurs que el president d'uruguay, José Pepe Mújica va fer a la darrera convenció de Río +20. Esper us agradi sentir-lo!
Miquel Mir Gual
No hay comentarios:
Publicar un comentario