La recerca, publicada al Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, ha analitzat l'evolució dels sistemes dunars de Menorca de 1956 a 2004
.jpg)
Els investigadors del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears han analitzat l'evolució de 28 sistemes dunars de Menorca entre els anys 1956 i 2004. Els resultats obtinguts per Francesc X. Roig Munar, Guillem X. Pons Buades, José Á. Martín Prieto, Antoni Rodríguez Perea i Miquel Mir-Gual han permès constatar que les mesures de protecció i de gestió sostenible han contribuït a estabilitzar els sistemes dunars de Menorca i a avançar en la recuperació d'aquests ambients.
Menorca, reserva de la biosfera, és l'illa de les Balears on hi ha més sistemes dunars. Els sistemes dunars formen part d'un sistema més complex denominat sistema platja-duna, que es caracteritza per la interacció de dos àmbits diferenciats: l'àmbit submergit i l'àmbit emergit. Aquests sistemes platja-duna representen un sistema fràgil en conjunt, ja que petites modificacions poden trencar-ne l’equilibri natural en cadascun d'aquests àmbits. Aquesta fragilitat ha comportat que en zones eminentment turístiques hagin patit processos de modificació, de regressió i, en els pitjors casos, de desaparició, pel fet d'haver estat urbanitzats i per una manca de gestió, manteniment i preservació adequats.
Els investigadors de la UIB, en col·laboració amb la consultoria ambiental QU4TRE, han fet una anàlisi espaciotemporal a macroescala de l'evolució de 28 sistemes de platja-duna de Menorca representatius de diferents característiques geoambientals, de gestió i de conservació. L'estudi s'ha basat, d'una banda, en fotografies aèries d'aquests espais – les primeres disponibles són de l'any 1956– per observar els canvis més significatius de cada unitat en el període 1956-2004. També s'han tingut en consideració altres 36 paràmetres físics, ambientals, d'estat, d'ús i de gestió, com ara el grau de freqüentació humana, la distància respecte a nuclis urbans, la retirada d'acumulacions de Posidonia oceanica, les figures de protecció, o els afloraments rocosos, entre d'altres.
El resultat d'aquesta anàlisi multiparamètrica ha permès obtenir una visió particular i de conjunt sobre l'evolució geoambiental del sistemes de platja-duna analitzats, i una classificació d'aquests. Ambdós resultats estan directament relacionats amb les mesures de gestió aplicades sobre cadascun dels sistemes.
Els investigadors han diferenciat tres etapes diferents que han afectat el conjunt dels sistemes platja-duna. D'una banda, de 1956 a 1995, s'ha produït una alteració acusada dels sistemes, que coincideix amb l'entrada de Menorca en el mercat turístic del sol i platja, amb l'ocupació i la consolidació dels enclavaments turístics al litoral i amb una manca de mesures de gestió adequades d'aquests espais. En una segona gase, de 1996 a 2000, s'aprecia una tendència a l’alentiment d'aquests processos de degradació per l'entrada en vigor de diverses figures de protecció i de gestió, de manera que s'atenua la destrucció d'aquests espais. Finalment, per al període de 2000 a 2004 els investigadors constaten una tendència generalitzada a la recuperació dels sistemes dunars. L'aplicació de sistemes i mètodes de gestió sostenibles i la regulació de l'ús públic sobre aquests ambients hauria estabilitzat els processos erosius i contribuït a l'estabilització del conjunt dels sistemes dunars.
ROIG MUNAR, F. X.; PONS BUADES, G. X.; MARTÍN PRIETO, J. A.; RODRÍGUEZ PEREA, A.; MIR GUAL, M. «Análisis espaciotemporal (1956-2004) de los sistemas dunares de Menorca (Islas Baleares) mediante variables geoambientales de uso y gestión». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 58, 2012, pàg. 381-403.
Miquel Mir Gual
.jpg)