Cerca

lunes, 9 de diciembre de 2013

Libro: "Actas del XXIII Congreso de Geógrafos Españoles"

El pasado 23-25 de Octubre, la AGE (Asociación de Geógrafos Españoles) llevo a cabo la 23ª edición del congreso general de geografía, en esta ocasión llevado a cabo en la Universitat de les Illes Balears, en Palma (Mallorca). Al igual que todas las reuniones científicas, el congreso sirvió para debatir los temas en que los investigadores centran sus esfuerzos, y como resultado de ello también, para sacar y editar un libro de actas con todas las contribuciones recogidas. 



En este post comparto el enlace que os llevará directamente al libro de actas en formato digital, y en donde se pueden encontrar todas las contribuciones del congreso divididas en los siguientes bloques:

1) Espacios insulares y de frontera
2) Métodos y técnicas en la geografía del siglo XXI
3) La diversidad desde la geografía

El link directo al documento pdf:

http://www.age-geografia.es/gestion/uploads/Actas_XXIII_Congreso_AGE_Reducido.pdf

Contribución personal:

Mir-Gual, M., Pons, G.X., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A., Rodríguez-Perea, A., Delgado-Fernández, I. (2013). "Aproximación metodológica de la dinámica eólica y sedimentaria en playas de Mallorca y Menorca (Illes Balears)". Actas XXIII Congreso de Geógrafos Españoles: 415-424.

Miquel Mir Gual

lunes, 2 de diciembre de 2013

TIL (Tot un Intent de Lapidació)

El tema TIL, amb els dies que corren, esdevenia com el més suculent alhora d’escriure les línies de rigor. Tanmateix ho tenia gairebé del tot descartat per omplir el meu proper escrit. Tot i les ganes, em cohibia fer-ho després de tantes reflexions i opinions, minucioses i precises totes elles, i per gent molt més competent que el qui us escriu. Però la vida és capritxosa, i jo no manco caparrut. Tornava amb tren de la facultat cap a casa. Entre el piu piu anglosaxó gaudia, ja per segon vegada, de la magistral i única 1984, de George Orwell. Sembla que aquest bon home, o com a mínim fantàstic novel·lista, preveia amb nítida perfecció moltes de les coses que avui coaccionen la nostra moral i identitat com a país. El número de pàgina em forçava a endinsar-me dins el diàleg...

Winston, protagonista de la història, exemple paradigma de la dissidència amb el Partit i propens al doblepensar, demanava al camarada Syme sobre l’onzena edició del Diccionari. – Lent –, contestava aquest. No obstant la pregunta li suposà una notable excitació alhora de parlar sobre el tema, i de defensar a ulls tancats tal edició, gairebé sense pensar amb objectivitat sobre les seves possibles conseqüències.

- L’onzena edició és la definitiva – seguia. – Creuràs, segurament, que la nostra missió principal és crear noves paraules. Res d’això! El que fem és destruir centenars de paraules cada dia. Estem podant el idioma per a deixar-ho ens els ossos –. El diàleg mesclava la absurda i inconscient seguretat de Syme, contaminat mentalment per la doctrina dels adoctrinadors, amb la dissidència mental, però clandestina, de Winston. – No veus que la finalitat de la neollengua és limitar l’abast del pensament, estrènyer el radi d’acció de la ment? Al final acabarem fent impossible qualsevol crim del pensament. En efecte, com hi pot haver crimentals si cada concepte s’expressa clarament en una sola paraula i amb un significant decidit rigorosament? – La dimensió del que escoltava deixava a Winston amb una certa preocupació, vestida alhora de prepotència vers al no poder-hi fer res. – Cada any hi haurà manco paraules i el radi de la consciència serà de cada vegada més petit –, seguia. – La revolució serà completa quan la llengua sigui perfecte –.

I és que el decret TIL no és més que una clara estratègia, pensada i rumiada per ments tancades en sí mateixes, per a desplaçar la llengua i la cultura d’un país a la mínima expressió. A tancar-la dins les parets de les llars i a que no traspassi d’aquestes fronteres. No és més que el inici d’un crim lingüístic, identitari i cultural. En definitiva és una pobre curolla centrada en limitar l’abast del pensament en llengua catalana. No els interessa que la gent senti, pensi, reflexioni i critiqui en català. I què els hi fot l’opinió dels qui en saben? Res. Si ells tenen majoria a les urnes, quina importància ha de tenir el què diu la majoria al carrer al llarg d’un període no electoral. Entenc, com a ciutadà de carrer, que quan em fa mal una dent he d’anar al dentista. Ell/a és qui en sap. Que quan el cotxe s’espatlla millor anar al mecànic. Segur ell em pot solucionar el problema. O que si me fa mal el coll de valent em cal anar al metge. Segurament ell, amb precisió, em donarà la solució. I és que aquests i molts d’altres exemples són de tal obvietat que un cervellet de sis anys ja és competent per entendre’ls. Doncs sembla que ara, els docents, els Departaments de Filologia i Pedagogia de la UIB, els pares i mares, els sindicats, la comunitat educativa en la seva totalitat, i mils i mils de persones anònimes no en tenen ni idea. Resulta que tots ells són uns revolucionaris,  incendiaris, rojos d’extrema esquerra o nacionalistes radicals, i que l’únic que volen es boicotejar la veritat absoluta, aquella atorgada inexorablement a les urnes. Comencem; demagògia, insensibilitat, caparrudesa, ceguera ideològica, totalitarisme, egocentrisme, radicalització...

Un servidor defensa a ungles i dents el trilingüisme. Diré més. Defensa l’adquisició i el domini de tantes llengües siguin possibles. N’estic ben orgullós de la meva llengua, la catalana, i de dominar-la en tots els registres. I no me sent manco orgullós de fer el mateix amb la llengua castellana i amb l’anglesa. I ja m’agradaria parlar italià, francès... I no ho descart, perquè les llengües són i han de ser cultura! I per aquest motiu l’aprenentatge d’una llengua ha de merèixer respecte, sigui la que sigui.

El TIL no és la solució a l’aprenentatge de la llengua anglesa. Per molt que ens maregin, no ho és, i ells ho saben! Jo, com els meus companys generacionals, vaig estudiar anglès a l’escola des dels 6 anys. No obstant, ajudat també per la meva incompetència lingüística, l’anglès va ser l’únic examen suspès a Selectivitat; un 2,5. He après l’anglès esforçant-me, fent estades de durada raonable a l’estranger, estudiant, veient films amb versió original, llegint molt, escrivint i practicant durant hores i hores...però això sí, sempre amb respecte a la pròpia llengua. I la imposició, sigui la que sigui, sempre peca de no tenir respecte algun al que pretén. Pot ser s’hauria de reflexionar abans per què fins a dia d’avui, els al·lots i al·lotes que acaben batxillerat tenen un nivell pèssim en llengua anglesa, pot ser s’hauria de pensar amb la importància d’involucrar-la també en l’àmbit social, o bé amb mecanismes racionals per a que els docents adquireixin un nivell raonable per a poder impartir les seves sessions en llengua anglesa i que això no suposi una deficiència curricular per l’alumne. I amb tot, pensar amb solucions puntuals i graduals que amb el temps tinguin resultats eficients i respectuosos amb tots.  

Si hi ha alguna esperança, escrivia Winston al seu diari personal, es troba en la prole. Fins que aquesta no tingui consciència de la seva força, no es rebel·larà, i fins a després d’haver-se rebel·lat, no en serà conscient. Aquesta és la lluita a seguir. La lluita iniciada per a tota la comunitat educativa, vessada de gent d’ideologies diverses, dretes i esquerres, alts i baixos, pares i docents, mecànics i perruquers, però tots amb defensa de la racionalitat, del respecte, i d’un futur digne per a una educació pública de qualitat.

*Article publicat a la revista Campanet


Miquel Mir Gual

miércoles, 16 de octubre de 2013

S'erosionen les platges amb la seva neteja mecànica?

Segurament molts us haureu demanat com les platges s'erosionen, es degraden i, inclús, poden arribar a desapareixer. En efecte els sistemes platja-duna, al ser espais altament dinàmics, són força vulnerables a patir processos erosius, els quals poden respondre al devenir de diferents agents i factors. Però, us heu demanat si per exemple la neteja de platges pel seu acondicionament vers a l'ús turístics pot tenir efectes negatius enfront al seu estat de conservació?

   Exemple de la degradació i desastabilització d'un sistema platja-duna a
conseqüència de les mesures de neteja utilitzades. Font: (Roig-Munar, 2004)

La resposta la podeu trobar a l'article que avui comparteixo en aquesta entrada, el qual es basa a corroborar, des d'un punt de vista científic i empíric, com algunes de les mesures de neteja tradicionals utilitzades per l'acondicionament de platges vers al seu ús poden tenir efectes negatius (desastabilització) en tant a les condicions naturals de les mateixes. Sense dubte és un article interessant i accessible el qual ajuda a entendre de la importància que hi ha en mantenir una gestió ètica i respectuosa en espais naturals altament sensibles des d'un punt de vista geoambiental.

Link a l'article:

Cita:
Roig-Munar, F.X. (2004) "Análisis y consecuencias de la modificación artificial del perfil playa-duna provocado por el efecto mecánico de su limpieza". Investigaciones Geográficas, 33: 6-43

Miquel Mir Gual

domingo, 15 de septiembre de 2013

Libro: " Monográfico Geo-Temas. Actas VII Jornadas de Geomorfología Litoral"

Para los interesados en la costa desde un punto de vista geomorfológico y evolutivo, comparto en este post el Libro de Actas de las VII Jornadas de Geomorfología Litoral, celebradas el pasado Julio en Oviedo, y organizado por miembros del Departamento de Geología de la Universidad de Oviedo.

Los bloques temáticos presentes en el libro se centran en:

- Metodologías
- Relieve costero / costas rocosas
- Dunas eólicas costeras
- Playas
- Estuarios y lagunas costeras
- Plataformas continentales
- Gestión Costera y patrimonio litoral
- Divulgación

Cita:
Flor, G., Flor-Blanco, G., Pando González, L.A. (Edits.), 2013. "Actas de las VII Jornadas de Geomorfología Litoral". Geo-Temas, 14: 226 pp. 

Link:

Participación personal:
o    Mir-Gual, M., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.A., Roig-Munar, F.X., Rodríguez-Perea, A. (2013). “ Dinàmica eólica y sedimentaria en una forma erosiva blowout: sistema dunar d’es Comú de Muro (Mallorca, Islas Baleares)”. Geo Temas, 14 (SI): 87-90.


o Roig-Munar, F.X., Vicens, J., Mir-Gual, M., Martín-Prieto, J.A., Pons, G.X. (2013). “Evolución espacio-temporal (1956-2012) de los sistemas de dunares del Baix i Alt Empordà (Girona, Cataluña)”. Geo Temas 14 (SI): 99-102.

o Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A., Pons, G.X., Rodríguez-Perea, A., Mir-Gual, M., Gelabert, B. (2013). “Alteraciones asociadas a factores antrópicos (1956-2007) en los sistemas playa-duna de Menorca”. Geo Temas 14 (SI): 119-122.


Miquel Mir Gual

viernes, 6 de septiembre de 2013

¿Did you know that sand dunes can play acoustic music?

Sand dunes have been widely studied over the time and from many points of view (e.g. ecology, geomorphology, physical dynamics, etc.). But it seems to be that dunes, as an incredible places that they are, have more surprises to give us. So,  ¿Did you know that sand dunes can play acoustic music? You got surprised, isn't it? So this is about what some researchers are working. 

It is called "booming sand". At the beginning the thought was that the sound coming from de dunes in some places over the world responded to the wind action, but after some scientific measurements it seems to be that the responsible of that kind of acoustic music is the sand by itself.  I found a video that I would like to share with you which reflects the work carried out by a research team from California Institute of Technology. Their work deals to better understand the origin and the causes of this phenomenon. I hope you enjoy it as I did!






Miquel Mir Gual

miércoles, 4 de septiembre de 2013

Les conseqüències d’una mala planificació ambiental: el cas dels incendis forestals a Mallorca

El clima mediterrani suporta un bon grapat de connotacions positives, sobretot pel benestar dels qui hi residim i d’aquells que, en un moment o altre, ens visiten. No obstant és un clima capritxós i impulsiu que, més del que ens agradaria, pot jugar males passades. Els estius es presenten severs i durs, dominats per temperatures notablement altes i una sequera no manco menyspreable, mentre que l’estació que segueix, la tardor, es sol encapritxar en vomitar pluges torrencials d’alta intensitat. Com es sol dir entre amics, per gustos colors. Per la natura però, la sinèrgia d’ambdós escenaris pot ser devastadora, inclús irreversible o irrecuperable.
L’illa de Mallorca enguany ha estat tristament castigada per dos grans incendis, els quals a part del mal sentimental i emocional per aquells qui estimem el medi, no han mirat prim vers al valor ecològic present en ambdues zones. El primer d’ells, a Andratx, iniciat el 26 de juliol i amb una superfície cremada 2.235 ha, i el segon, pocs dies després, a la zona d’Artà, amb 480 ha calcinades. El caprici de l’estiu mallorquí, amb termòmetres alts, condicions de sequera notables, i unes condicions de vent favorables per a la propagació de les flames va fer que l’illa es cremés a marxes forçades, en alguns casos en detriment de zones altament riques des del punt de vista geo-ambiental. No obstant, ara, el mal ja està fet. Cap pensar doncs en el futur, i perquè no dir-ho, potser reflexionar també sobre si les accions al passat foren o no les correctes.

No obstant, ara, el mal ja està fet. Cap pensar doncs en el futur, i perquè no dir-ho, potser reflexionar també sobre si les accions al passat foren o no les correctes"

Les conseqüències d’episodis tals com incendis forestals no són efímeres. Aquestes, òbviament comencen amb els primers metres cremats, i incrementen a mesura que la superfície devastada augmenta. No obstant, perduren en el temps, en molts casos, en una escala temporal superior a l’humana. El cas d’Andratx tristament es presenta com un exemple paradigma d’aquesta elongació. La gran massa forestal cremada, amb un aboliment integral dels estrats arboris i arbustius, suposa una desprotecció desmesurada del substrat, quedant eliminat el paper de fixació que juga la vegetació en qualsevol ambient. Endemés però, per a més inri, cap sumar-hi les condicions topogràfiques vigents a la zona, amb pendents pròpies d’ambients muntanyencs, caracteritzades per inclinacions que desafien contínuament a la gravetat. L’escenari descrit és el que encén l’alarma de la sinèrgia, d’aquella suma de factors i condicions resultat de la qual es poden perpetuar les conseqüències negatives del problema inicial. Si aquest passa per una pèrdua irreparable d’uns apreciats valors ecològics – pèrdua d’espècies vegetals i animals –, la suma de factors pot suposar problemes estructurals, inclús amb amenaces de cap a la població local.

Imatge sobre la devastadora situació derivada del incendi d'Andratx.
Font: www.noudiari.es via Twitter Xarxa Forestal

L’efecte sinèrgic derivat de la desaparició de la cobertura vegetal, les condicions topogràfiques existents, i l’aigua de pluja caiguda pot esdevenir en un procés potencial d’erosió per a les zones afectades, incrementant el risc d’esllavissades i el perill al qual la població pot estar exposat. Les característiques geològiques i estructurals de la Serra de Tramuntana endemés semblen mostrar-se sensibles als processos gravitacionals, registrats i estudiats per experts al llarg dels darrers anys. D’aquí doncs, cap tornar al clima al qual estem sotmesos. Si el incendi es desenvolupà en unes condicions d’altes temperatures i sequera, les conseqüències d’aquest es poden perllongar sota unes condicions inverses, vestides amb temperatures més baixes i amb presència important de pluges.

"L’efecte sinèrgic derivat de la desaparició de la cobertura vegetal, les condicions topogràfiques existents, i l’aigua de pluja caiguda pot esdevenir en un procés potencial d’erosió per a les zones afectades, incrementant el risc d’esllavissades i el perill al qual la població pot estar exposat."

Des del punt de vista físic, el medi natural es tan impressionat com complex a l’hora d’entendre-ho i estudiar-ho, i per extensió també, ho és a l’hora de planificar-ho i gestionar-ho. Una quantitat titànica de factors són els que esdevenen dita complexitat, que amb les seves infinites interaccions, fan que un gran nombre de processos s’hagin d’entendre primer, per a després poder tenir una interpretació òptima del què és el medi, i del què passa amb ell i en ell. La planificació primer, i les mesures de gestió després, no han de ser un fet gratuït, ni tampoc esdevenir un tràmit administratiu banal. Si es vol apostar per a la seva conservació, aquestes accions han de passar per mans de professionals, d’aquells que han destinat hores de la seva vida a intentar incrementar el coneixement sobre com entendre i interpretar cada un d’aquests agents i processos, i a com aquests donen forma a les condicions naturals de la nostra Terra. 

"La responsabilitat dels governants, en aquest cas, ha de passar per l’anticipació i per la prevenció, i no per la lamentació un cop la devastadora realitat."

Si bé és cert que la responsabilitat dels focs a Mallorca aquest estiu és sols d’aquells que els iniciaren – no hi ha dubte al respecte –, cap fer una reflexió, pot ser crítica, de la planificació feta amb anterioritat i de l’aposta que el Govern féu uns mesos abans amb l’acomiadament de bona part del personal destinant a la prevenció d’incendis forestals a les Illes. Fins que el Medi no s’entengui com a un element important a considerar no haurien de valer les excuses, ni les lamentacions, ni els emperons un cop es produeixi de nou algun episodi com el d’aquest estiu a l’illa.
La responsabilitat dels governants, en aquest cas, ha de passar per l’anticipació i per la prevenció, i no per la lamentació un cop la devastadora realitat. El intrusisme avariciós del poder polític en temes claus com sanitat, educació, però també medi ambient, sembla derivar amb resultats negatius. La idiosincràsia de la natura fa que aquesta hagi de ser tractada, planificada i gestionada per persones amb coneixement de causa. Només aquestes persones podran acurar amb precisió com planificar, com gestionar per a complir amb la planificació designada, i quins mitjans humans i materials són necessaris per a obtenir-ne un èxit raonable. Mentre es segueixi obviant aquest protocol vestit de sentit comú, es seguirà obviant la importància de la natura com a element a “governar”.


Miquel Mir Gual

martes, 20 de agosto de 2013

¿How ripple marks form under the influence of waves?

Ripple marks are sedimentary structures, and indicate agitation by water or wind. How does ripple marks form? Ripple cross-laminae forms when deposition takes place during migration of current or wave ripples. A series of cross-laminae are produced by superimposing migrating ripples. The ripples form lateral to one another, such that the crests of vertically succeeding laminae are out of phase and appear to be advancing upslope. This process results in cross-bedded units that have the general appearance of waves in outcrop sections cut normal to the wave crests. In sections with other orientations, the laminae may appear horizontal or trough-shaped, depending upon the orientation and the shape of the ripples. Ripple cross-laminae will always have a steeper dip downstream, and will always be perpendicular to paleoflow meaning the orientation of the ripples will be in a direction that is ninety degrees to the direction that current if flowing. Scientists suggest current drag, or the slowing of current velocity, during deposition is believed to be responsible for ripple cross-laminae.

I share with you a video recorded from a sand box which shows how exactly the ripple marks are formed under the influence of waves. I hope you enjoy it!



Miquel Mir Gual

martes, 23 de julio de 2013

Joves investigadors: guiats de cap a l’exili professional

És obvi que no passaré a la memòria eterna si ara, als dies que ens assetgen, m’atreveixo a escriure que les coses no van bé, que el dia a dia és fa difícil per a molta gent i, que per a d’altres, de cada cop més, el panorama és tant puta com trist. No és tampoc el primer pic que en faig dos cèntims de referència, ni tampoc el primer que dóna percepcions subjectives sobre el desesperançador camí que ens fan seguir. El fet és que la cosa no és puntual, ni sembla que tampoc sigui efímera. De cada vegada en són més els sectors i col·lectius que es troben immersos dins condicions decadents, no tan sols ja a nivell laboral ni professional, sinó el que és més trist, també a nivell humà. L’espai limitat de les meves línies, així com també el risc de no avorrir més al lector, fa que em prengui la llibertat de centrar aquest escrit sobre els joves investigadors, aquells que treballen en un present dur per, suposadament, potenciar la formació del futur capital humà, i incrementar de manera incessant el coneixement científic sobre temes claus i vitals tals com salut, medi ambient, tecnologia, comunicacions, i poseu límit al llarg etcètera que en podria seguir.

Si tal importància escau en investigació, un imagina que els esforços per part de les administracions públiques haurien de ser pilars, veritat? Doncs mireu si està fotuda la cosa que la situació actual de la investigació em recorda al “Ministerio de la Verdad” de la distòpia de George Orwell a la seva magistral obra 1984. Si així ho requeria el Govern, dos més dos podien ser perfectament cinc en aquell ministeri, que de fet era el de la “no-veritat”. Aquí i ara, la Secretaria d’Estat hauria de ser anomenada de “no-investigació, no-desenvolupament i no-innovació”. I no, no és cap quimera ni meva ni dels que estem immersos al gremi. Sinó que la dignitat de la nostra investigació, i sobretot dels nostres investigadors, s’està podrint de manera accelerada. Basta per a justificar-ho que per inversió en I+D+I s’ha retrocedit a la situació de 2005? Basta que una de les revistes científiques més importants del món, Nature, dediqui les seves editorials a posar en evidència l’actual situació científica espanyola? Basta que es produeixi dia a dia un continu exili de joves investigadors, que un cop formats amb capital públic, es dispersen arreu del món deixant brillar les seves incalculables qualitats científiques? O bé que projectes d’investigació ja en la seva fase final no poden seguir endavant per manca de finançament?

Fa unes setmanes sortia en premsa una situació paradigmàtica del que està passant. Mentre el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, contractava, així, perquè sí, a la Miss Balears 2009 com a la seva secretaria personal, amb un sou 50.000 €/any més dietes, a Diego Martínez, guardonat com el millor físic jove d’Europa, el qual actualment treballa a uns dels millors centres de recerca del continent, i que ha liderat projectes de recerca més que importants i transcendents, no em demaneu per què, li era denegada la concessió de la prestigiosa beca Ramón y Cajal per, segons el ministeri “no tenir capacitat de lideratge científic”. A quin món visc? Sóc jo l’únic que no entén res, o és una cosa comprensible per altres ments? No estaria de més si algú m’ho expliqués, i el més difícil encara, que em convencés per, al manco, quedar una mica més tranquil. Recentment llegia una entrevista que Eduard Punset, al seu llibre El viaje a la felicidad, li feia al prestigiós neuròleg nord americà Robert Sapolsky. Parlaven tot junt de l’estrès, de les seves causes i de les seves conseqüències. En aquesta tessitura Sapolsky atribueix com a un dels factors generadors de l’estrès la força que el poder exerceix sobre els seus súbdits. I què voleu que us digui? Jo, particularment, hi veig un paral·lelisme extraordinari. La situació a la que es veuen sotmesos els joves investigadors encara en formació, o bé aquells que acaben de concloure la seva etapa doctoral, està, com a poc, aliada amb l’estrès, amb aquell estrès que neix de pensar què serà del futur, de les hores invertides en despatxos i laboratoris, de les estades fora aprenent tècniques punteres o, el més important, de la seva dignitat com a professional. I sí, aquest estrès té un origen clar que, com bé mencionava Sapolsky, passa per les decisions preses per l’actual poder,  que de manera hidràulica pressionen l’autoestima i el futur d’un col·lectiu que hauria d’estar molt millor valorat.


Jo ja no sé a quins límits hem arribat, ni tan sols si encara queda recorregut per caure més baix, i més encara, ja no sé si hi ha límits o no en tot el que està passant. El que penso és que tot és una llàstima piramidal. Què és dels milions i milions de diners públics que s’han invertit amb la formació de personal jove investigador i que ara, una vegada formats, s’han d’exiliar a incrementar el coneixement d’altres països? Com tot, abans de cercar solucions astronòmiques crec que hauria d’imperar el sentit comú, els valors morals dels que tenen la competència i la responsabilitat de decidir per a tots, i sobretot, la racionalitat de pensar, no tan sols en avui, sinó també en el futur que ens espera.

Miquel Mir Gual 

martes, 16 de julio de 2013

New article: Beaches of Ibiza and Formentera (Balearic Islands): a classification based on their environmental features, tourism use and management

Sandy beaches are, in fact, natural ecosystems characterized by their high dynamism and complexity. Their formation and evolution will depend of many natural agents which generate both erosion or depositional processes. However, mainly in places such as Balearic Islands (Spain), the antropogenic pressure has became itself as an important variable at the time to consider the beaches according their current state (natural or altered). In this sense I share an article dealing about the classification of beaches of Ibiza and Formentera (Balearic Islands) according to the analysis from variables of state, use and conservation.

Abstract:
In order to define their character a total of 100 beaches of Ibiza (76) and Formentera (24) are analyzed on the basis of 35 variables of beach use, state and management. We take as a reference a primary classification where three types of beaches have been considered; urban beaches (A), semi-natural beaches with urban features (B), and natural beaches (C). Departing from this scenario, and taking into account the identified variables, statistical analysis (Cluster and PCA analysis) have been done in the sense of identifying the current state of each beach and the differences among them. Currently many of the beaches of Ibiza are urban beaches (A). Furthermore the results suggest a potential trend that some of natural beaches (B-C) can become to A type in the next future. Understanding this classification, and also the recent history of the management applied in the study units, allow predicting trend scenarios. In this sense, management changes should be proposed in order to improve their current situation, and drive them toward a better conservation status.

Location and classification of beaches analyzed along the coastal strip of Ibiza
and Formentera (Balearic Islands).

Link:


Reference:
Roig-Munar, F.X., Mir-Gual, M., Rodríguez-Perea, A., Pons, G.X., Martín-Prieto, J.A., Gelabert, B., Blázquez-Salom, M. (2013). “Beaches of Ibiza and Formentera (Balearic Islands): a classification based on their environmental features, tourism use and management”. Journal of Coastal Research, SI65 (II): 1844-1849.

Miquel Mir Gual

miércoles, 3 de julio de 2013

Nou article: Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro

Recentment, tot i que amb data de 2011, part dels membres del Grup de Recerca BIOGEOMED-UIB han publicat al Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears un article referent a la caracterització del sistema dunar d'es Comú de Muro, inserit dins els límits del Parc Natural de s'Albufera. Aquest sistema, sens dubte, és un dels més característics a l'illa de Mallorca, pot ser no per les seves condicions intrínsicament físiques i geomorfològiques, sinó pel desenvolupament social i econòmic que han sofert les seves zones limítrofes, i en conseqüència, per l'efecte que això ha tengut sobre el propi sistema.

L'article que comparteixo avui intenta fer un repàs transversal i complet en tant a les característiques físiques i geormofològiques del sistema platja-duna, alhora que també ho intenta relacionar amb el preu que s'ha hagut de pagar vers a la presió antròpica soferta.

Vista de la platja emergida i el front dunar d'es Comú de Muro, badia d'Alcúdia
(Mallorca). Foto: Miquel Mir Gual


Cita:
Mir-Gual, M., Pons, G.X., Perelló, B., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A., Rodríguez-Perea, A. (2011) "Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro (Badia d’Alcúdia,Mallorca)." Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears ,  54 (1): 95-116.

Miquel Mir Gual
 

domingo, 23 de junio de 2013

Col·loqui sobre la Reforma de la Llei de Costes

Com molts dels lectors sabreu, recentment al Congrés i al Senat es va aprovar la reforma de la Llei de Costes 22/1988, ara sota el títol Llei de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la LC 22/1988. Sens dubte aquest és un tema problemàtic, que suscita un revolt social considerable, inclús abans de posar-se en aplicació i que, dintre de l'esfera socioeconòmica que coexisteix dins l'aureola costanera, genera fregades a tenir en compte.


Partint doncs d'aquest escenari, el passat 30 de maig el grup d'Esquerra Unida a través de la seva Àrea de Territori, va organitzar a Can Alcover de Palma un col·loqui per a parlar sobre el tema, i sobre les conseqüències que en poden derivar sobre el territori costaner. Amb tot, vaig tenir la sort de poder participar-hi, en aquest cas com a membre representant del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears, a part de poder compartir taula amb Alfredo Barón (membre d'EU i especialista en recursos hídrics), Joan Morey (membre representant del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears), i Macià Blàzquez (geògraf i president deL GOB).

Pels interessats, comparteixo la meva intervenció, així com els enllaços de cada una dels meus companys. Pitjant sobre cada un dels noms us remetreu directament al les respectives intervencions:

Miquel Mir Gual (geògraf, membre del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears)

Alfredo Barón (membre d'EU, geòleg, expert en recursos hídrics)

Joan Morey (arquitecte, membre del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears)

Macià Blàzquez (geògraf i president del GOB)

Miquel Mir Gual



lunes, 10 de junio de 2013

Nou article: Repoblació dels sistemes dunars de Mallorca

Els impactes sobre els sistemes dunars litorals per part de l'home a l'illa de Mallorca al llarg del temps han estat tan intensos com recurrents. No obstant un tendeix a associar aquests impactes sols a l'activitat turística que s'ha instal·lat a la costa mallorquina al llarg de les darreres dècades, d'aquests s'han trobat evidències  que es remunten a temps més pretèrits.

Amb aquest sentit, part dels membres del Grup de Recerca BIOGEOMED de la Universitat de les Illes Balears ha publicat recentment un article al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears el qual fa referència als processos de repoblació forestal que diferents sistemes dunars de Mallorca s'han vist sotmesos. 

Una de les evidències les quals feien sospitar dels processos de repoblació i alteració forestal eren; a) la sospitosa alineació que segueixen els individus de Pinus halepensis, i b) l'homogènia alçada presentada pels mateixos. Foto: Miquel Mir Gual (Es Trenc, Mallorca)



Resum
Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics  de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d’algunes dècades enrere s’hagin  associat de manera ferma a l’activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística  de sol i platja, la seva interacció amb l’home es remunta segles enrere. Gràcies a la  tasca realitzada recentment a Menorca s’ha pogut comprovar, mitjançant l’aplicació  d’una senzilla metodologia de mostreig, que una important part dels sistemes dunars  a l’illa tenen masses forestals que, formades bàsicament per Pinus halepensis Mill.,  presenten un origen temporal sospitosament similar, donant peu a pensar amb la  importància que la mà de l’home ha pogut jugar pel que fa a l’aspecte i configuració  de la seva realitat vegetal actual, tot indicant tendències de discriminació positiva en  quant a la presència d’aquesta espècie. El present treball pretén mostrar les  modificacions que les masses boscoses de P. halepensis associades a alguns sistemes  dunars litorals de l’illa de Mallorca han sofert al llarg de les dècades. S’analitzen  mostres representatives per a cada un dels sistemes, les quals, a partir de la seva anàlisi permeten extreure algunes consideracions significatives que mostren alhora  l’evolució històrica d’aquests ambients

Cita
Mir-Gual, M., Fraga, P., Pons, G.X., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.A.,  
Rodríguez-Perea, A. i Brunet, P. J. 2010. Alteracions antròpiques en els boscos de  
Pinus halepensis Mill. dels sistemes dunars de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat.  
Balears, 53: 133–152. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Miquel Mir Gual

viernes, 7 de junio de 2013

Implicaciones de la Geomorfología en las Iniciativas de Gestión Costera

En el sí del libro La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en Lationoamérica y Europa, recientemente publicado por miembros del Grupo de Investigación BIOGEOMED de la Universitat de les Illes Balears, encontramos un interesante capítulo del Dr. Pau Balaguer, investigador del SOCIB, el cual diserta sobre el papel y la importancia que la geomorfología como disciplina científica juega, y debe jugar, en tanto a las decisiones adoptadas frente a la gestión integrada de las áreas costeras.

Artículo:

Resumen:
La geomorfología es uno de los pilares fundamentales en el proceso de  descripción del medio físico. En este trabajo, se pretende contextualizar  el papel o función de la geomorfología litoral en el proceso de  descripción y análisis del medio físico de acuerdo con una iniciativa de  Gestión Integrada de la Zona Costera (GIZC). La zona costera es un  área de transición entre el medio marino, terrestre y atmosférico. Esta  condición, unida al elevado interés económico así como a la fragilidad  de algunos de sus hábitats y ecosistemas característicos, la convierten en  una zona en la que confluyen numerosos intereses. La GIZC es una  alternativa de gestión sostenible y coherente adecuada para resolver los  conflictos continuos que tienen lugar sobre estas áreas, y por ello, es  preciso caracterizar correctamente su medio físico. Dada la diversidad 
natural y socioeconómica de la zona costera, la caracterización del  medio físico se presenta como una tarea multidisciplinar en la que los  geomorfólogos deberán tener en cuenta los conocimientos y progresos  de otras disciplinas que también desarrollan su ámbito de conocimiento  sobre la zona costera (ecología, ingeniería, geología, oceanografía,  climatología, entre otras.).

Cita:
Balaguer, P. 2012. Implicaciones de la Geomorfología en las Iniciativas  de Gestión Integrada de la Zona Costera. En: Rodríguez-Perea, A., Pons,  G.X., Roig-Munar, F.X., Martín-Prieto, J.Á., Mir-Gual, M. y Cabrera,  J.A. (eds.). La gestión integrada de playas y dunas: experiencias en  Latinoamérica y Europa: Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 45-60. ISBN:  978-84-616-2240-5. Palma de Mallorca. 

Miquel Mir Gual

viernes, 31 de mayo de 2013

Impacts on coastal dune systems

Coastal dune systems are one of the most fragile and dynamic ecosystems existing on the Earth. However, their own features always have been interesting by human. In places such as Mediterranean or Caribean, where the climate conditions are optimal by the mass tourism development (beach and sun) the impacts carried out upon these ecosystems have been recurrent over the last decades. According to their fragility, any impact either human or natural, can suppose a negative input for their evolution and conservation state.

Their preservation is closely related to the possibility of their natural adaptation to dynamic changes caused by both natural and man agents. Over the last decades coastal occupation by man has been massive, rapid and acultural. All these processes have given as a result important landscape modification as well as its natural and traditional features.

There exist diferent impacts to be considered when we are dealing about coastal dune systems. In this sense, I share an interesting video which deals about some of these impacts, and about the need to carry out an optimal management for improve and recover that kind of ecosystems.



Miquel Mir Gual

miércoles, 8 de mayo de 2013

La gestió sostenible de les platges a Menorca en un documental

Les platges i els sistemes dunars, tan apreciats per alguns, però alhora, de vegades tant castigats per altres, romanen com un dels espais naturals més dinàmics i fràgils de tots quants són coneguts. Les seves característiques físiques, impulsades pels grans d'imputs energètics que en elles interactuen a partir de processos i agents físics (sigui per exemple el vent, l'onatge, les corrents marines, etc.) fan d'aquests espais sotmesos a una gran variabilitat espacio-temporal. En llocs com les Illes Balears, a on l'activitat turística, ja des de dècades enrere s'ha convertit com part de la seva estructura enconòmica, aquests espais s'han vist en molts casos sota una influència recurrent condicionada per l'avarícia de l'home i de les seves pretensions.

Amb aquest escenari, la degradació de molts dels sistemes platja-duna existents ha estat un fet tant recurrent com real i palpable. En alguns casos els danys han estat i són irrecuperables, no obstant, encara romanen alguns exemples que, sota una gestió caracteritzada pel seu sentit comú, i també per centrar-se amb els mecanismes geoambientals d'aquests espais, han aconseguit recuperar part de la seva fisionomia natural.

A la imatge un exemple de gestió sostenible per a corregir la dinàmica sedimentaria 
erosiva des de la platja cap a l'interior del sistema dunar a partir de la força del vent
Foto: Miquel Mir Gual

Al link comparteixo avui, Francesc X. Roig-Munar, Doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears, especialitat geomorfologia i gestió litoral, responsable de l'empresa consultore QU4TRE i membre del grup de recerca BIOGEOMED-UIB, explica al programa Espai Terra de TV3 alguns dels exemples de l'illa de Menorca que, sota criteris de gestió basada amb la realitat física i geoambiental d'aquests ambients, han aconseguit recuperar els sistemes i enfocar-los cap a la recuperació dels seus estats originaris.

Link del documental:


Miquel Mir Gual

viernes, 15 de marzo de 2013

La necessitat d'impulsar les tesis doctorals

Bon dia!

Avui em permet transcriure al blog un article que ahir sortia publicat al diari digital eldiario.es sobre la necessitat de donar-li un major valor a les tesis doctorals llegides i al fet de ser doctor. Crec que d'una manera molt clara i evident els autors de l'escrit reflecteixen la situació espanyola al respecte, al temps que la comparen amb la d'altres països, fent també fan les apreciacions semàntiques necessàries a considerar quan es parla de Doctors (i no metges).

En fi, esper que sigui d'interès.



En España como en muchos países, la gente piensa que un doctor es el que cura a un enfermo. Pero eso no es así. Un doctor es aquel que ha elaborado una tesis para doctorarse y obtener de esta forma la más alta titulación universitaria posible. La tesis puede versar sobre enfermedades humanas, sobre el bosón de Higgs o sobre la biodiversidad de los arrecifes coralinos. Solo unos pocos médicos, quienes sí que curan enfermos, son doctores, mientras que la inmensa mayoría de los doctores del mundo no están instruidos para curar a nadie ni guardan ninguna relación con la medicina. En países como Alemania, y buena parte de Centroeuropa, el título de doctor es comprendido y muy valorado socialmente. La mayoría de los políticos que acceden a puestos de responsabilidad son doctores, y no es raro que tengan más de un doctorado. Mucho de esto no llega a saberse en países como el nuestro, donde los políticos no tienen la formación universitaria más adecuada para su cargo (a veces no tienen formación universitaria alguna) y ni si quiera suelen dominar el inglés, la moderna lingua franca sin la cual no solo no es posible comunicarse bien con colegas de otros países sino que es poco eficiente la adquisición y actualización del conocimiento a partir de las fuentes originales. Sin embargo sí salen a relucir las tesis doctorales en los medios de comunicación cuando se detecta un fraude que obliga a dimitir a un político, algo que de momento solo ocurre “en otros países” no solo porque nuestros políticos no tienen doctorados sino porque no acostumbran a dimitir pase lo que pase. La importancia que confieren al doctorado en algunos países se aprecia también en estos casos de fraude, como en el de la influyente política alemana Annette Schavan que ha sido recientemente forzada a renunciar a su cargo por haber plagiado su tesis doctoral.



El título de Doctor viene de la palabra latina del mismo nombre y significado, que deriva del verbo “docere” es decir, enseñar. Se ha empleado durante más de mil años como título académico desde el origen de las universidades en Europa. En los países de habla inglesa se emplea el término Ph.D., PhD o D.Phil (abreviaciones de Doctor of Philosophy) y el nivel académico varía en función del país, institución y momento histórico. El término “filosofía” no se refiere únicamente al campo de la filosofía sino que recoge el sentido griego de “amor por la sabiduría.” El doctorado en filosofía como se entiende hoy en el mundo anglosajón deriva del doctorado en artes liberales de la universidad Humbolt de Berlín (las siete artes liberales incluidas en el Trivium y el Cuadrivium han cambiado bastante desde la Edad Media) y aunque en ciertos países europeos el doctorado en filosofía se refiere sólo al doctorado en estas artes liberales, la influencia de los países de habla inglesa como EE.UU. han extendido el uso general del término PhD a los doctorados en cualquier materia.

Hay una diferencia fundamental entre doctorados profesionales, doctorados en investigación y doctorados superiores. Mientras que los primeros no desarrollan tesis sino un periodo más o menos largo de habilitación profesional, los segundos han de defender una tesis basada en investigación original, y los terceros muchas veces requieren de una segunda tesis para ejercer como profesores universitarios, como en el caso de Alemania. Distinguir entre diferentes tipos de doctores es fácil en inglés, ya que el título otorgado a los investigadores es PhD, mientras que por ejemplo los médicos se llaman MD ( medicine doctor). Pero mucho más confuso resulta en Italia o Portugal, donde los licenciados son todos directamente tratados como doctores. 

En las ciencias experimentales, un doctor es un científico capacitado para realizar investigación de manera independiente y para supervisar a otros estudiantes de doctorado. En países como España, Portugal, Dinamarca o Estados Unidos, donde las tesis doctorales duran cuatro años o incluso más (en Estados Unidos los normal son seis años), se espera que un recién doctorado pueda diseñar su propia investigación. Por el contrario, en países como Inglaterra o Francia, donde las tesis duran alrededor de tres años, se entiende que es necesario que el joven investigador pase un periodo postdoctoral en el que trabaja (de manera independiente, eso sí) en la investigación ideada por un científico senior. Estas sutiles diferencias profesionales se difuminan rápidamente según los doctores acumulan experiencia, por lo que tras unos años, un doctor en investigación o PhD es un profesional de la ciencia, altamente cualificado (y con experiencia demostrable) para enfrentarse a problemas, hacerse preguntas, ser crítico con su propia investigación y la de otros, y hacer avanzar el conocimiento. Es decir, es alguien que basa su crecimiento profesional en replantearse una y otra vez todo lo que sabe, desafía el conocimiento establecido como método de trabajo, y está habituado a aprender de los errores. Poco que ver con un político normal en nuestro país, perteneciente a esa mayoría que no sólo carece de doctorado sino también de las muchas virtudes que se desarrollan con un doctorado.

Lo que realmente significa ser doctor depende, como hemos visto, del país y del sector profesional. Mientras en un país centroeuropeo ser doctor es tener estudios superiores y una elevada formación, en otros como algunos países árabes tan solo representa que has tenido dinero para pagar los gastos, y en otros, como posiblemente en el nuestro, que te ha entrado el gusanillo por profundizar en algún tema muy especializado. Mientras en muchas ciencias experimentales es frecuente enfocar la carrera profesional hacia un doctorado, casi nadie espera que un ingeniero sea doctor. Ya bastante tiene con ser ingeniero, pensaran muchos. Y la calidad, novedad y profundidad científica de una tesis no son iguales entre países, y aún dentro de un país, entre distintas áreas del conocimiento.

El mundo está produciendo más doctores que nunca y quizá sea tiempo de pensar dos veces si eso es lo que realmente necesitamos. Eso señala un interesante artículo que la revista Naturepublicó en 2011. Las tendencias en cada país son muy contrastadas. A nadie sorprende que China sea el principal productor mundial de doctores (con crecimientos anuales de más del 40% generando unas 50.000 tesis al año en 2009, muy por encima de EE.UU. y los países europeos) y tal como ocurre con India sus perspectivas son las de seguir incrementando su producción. El precio que estas políticas están pagando es la paupérrima calidad de esos doctorados. En Japón se ha observado un declinar reciente por la incapacidad del mercado laboral de absorber a los doctores. En Alemania, la principal factoría europea de doctores, la producción es constante y estable, sin perspectivas de crecer; se interpreta como resultado de los salarios modestos y del largo proceso hasta que un doctor encuentra un trabajo en el mundo académico. En EE.UU. se producen muchos doctores a pesar de que el número de plazas estables en la Academia decae por lo que hay un desequilibrio creciente entre oferta y demanda. En España, y bajo el actual escenario de crisis, las perspectivas son muy oscuras para los jóvenes doctores, a pesar de la excelente tendencia en calidad y cantidad de doctores en las últimas décadas. Ante la pregunta de para qué sirve un doctorado, los autores concluyen que solo en ciertos países asiáticos o árabes éste abre nuevas posibilidades laborables fuera de universidades y centros de investigación, y revela que aunque en general no da lugar a mejores salarios (con frecuencia es al contrario) si tiende a proporcionar mayor satisfacción, valorándose muy positivamente el desafío intelectual que el trabajo brinda a los doctores.

La erudición y la búsqueda de la verdad y el conocimiento puede ser una aventura personal y solitaria, como con frecuencia lo es, pero también es un posible objetivo social. Parece ser que los tiempos actuales empujan más a mirar por la seguridad económica en una especie de “coge el dinero y corre” que a buscar ideales y mejorar el conjunto de la sociedad. Pero es indiscutible que nadie puede valorar lo que no conoce. Si la sociedad no conoce el significado de un doctorado, difícilmente lo valorará. Parece que el sistema académico en nuestro país ha fallado comunicando el sentido de una tesis. Los científicos no hemos sabido aclarar a la sociedad cosas básicas de nuestra formación como es la tesis doctoral. El doctorado es una pieza esencial, necesaria pero no suficiente, para el desarrollo de un tejido cultural y científico que conecte y enriquezca los distintos actores y objetivos sociales. Si la sociedad no vislumbra las implicaciones de un doctorado, tendrá difícil estimar qué importancia le concede a la investigación y le faltará criterio para situar el nivel de la inversión pública en la exploración del conocimiento. Es decir, sin comprender la esencia y las implicaciones de la investigación, representadas por una tesis doctoral como primer paso, la estrategia de I+D+i de su país podrá tomar el rumbo errático de un pollo sin cabeza. Así pues, los científicos de esta España del siglo XXI tenemos una tarea adicional al quehacer investigador, la de mostrar para qué sirve un doctorado. Y a esta tarea le sumamos el desafío, o casi más bien la provocación personal, de lograr que los ciudadanos se sientan más orgullosos de los doctorados a los que contribuye con sus impuestos que de los futbolistas o artistas que apoya comprando entradas para los eventos correspondientes. 


Miquel Mir Gual