Cerca

viernes, 30 de noviembre de 2012

The anthropocene: conceptual and historical perspectives

Today I share with all of you one of the best scientific papers that I have ever read!!

The concept of the Anthropocene, introduced a decade ago, has only recently become widely, though still informally, used. It describes the human imprint on the global environment as a strong force that affects the functioning of the Earth system. This paper argues that the notion of humankind as a driving force is not a new one and it traces some of the antecedents of the Anthropocene concept. The paper thus proposes to formalize the use of the term Anthropocene as a new geological epoch or era in Earth history. It determines that the advent of the Industrial Revolution in 1800 was the logical start of the said era and further characterizes the period of the Great Acceleration from 1945 to 2000.

The paper proceeds to describe recent trends in the evolution of the Anthropocene, such as changing carbon and other biogeochemical cycles, modifying of the terrestrial water cycle, and causing the sixth extinction event in Earth history. Finally, the authors note that all these anthropogenic changes to elements fundamental to life on Earth may well threaten the very existence of humankind on Earth.

In this sense, I really recommend to read this paper* for all of those that are interesting with the changes that the Earth surface has suffered at planetary scale over the last centuries.

*You can free download .pdf file 

Direct link:

Steffen, W., Grinevald, J., Crutzen, P., McNeill, J. (2011). The anthropocene: conceptual and historical perspectives. Phil. R. Soc. A., 369: 842-867


Miquel Mir Gual


miércoles, 28 de noviembre de 2012

Entrevista que em va fer Elisabet Bonfill al programa "Lo racó del Mar" a la ràdio Antena Caro

Avui comparteixo amb tots/es la magnífica entrevista que Elisabet Bonfill (@EliBonfill) em va fer pel programa Lo Racó del Mar a la ràdio Antena Caro el dia 27 de novembre de 2012. Me podreu sentir respondre a totes les preguntes que la Eli em va fer sobre la meva tasca investigadora, la meva tesi doctoral i la meva vessant més divulgadora. Esper que us agradi!!!





Enllaç directe:

http://www.antenacaro.cat/share/share_audios.php?id_audio=1990

M'agradaria agraïr a la Eli Bonfill l'entrevista i l'interès mostrat per la meva tasca, i felicitar-la pel seu dinamisme laboral i professional.

Miquel Mir Gual

martes, 27 de noviembre de 2012

La erosión costera y su repercusión ambiental y social

La especie humana, por definición, muchas veces tiende a obviar cosas o hechos eminentemente superfluos a corto plazo, pero con capacidad de adquirir una incalculable importancia con el paso del tiempo. Somos expertos en no preocuparnos por lo que no nos afecta en el momento, en cambio inconscientes del daño que nos puede hacer el día de mañana. Muchos ejemplos permiten visualizar esta realidad. Uno de ellos sin duda, manifestado recientemente por el desastre causado en la costa este de EEUU por el huracán Sandy, pertenece a la vulnerabilidad de la costa asociada a la mala gestión y planificación por parte de la especie humana. 

En el post de hoy comparto un vídeo que me llegó recientemente en donde se ejemplifica a la perfección la capacidad que el hombre, con su inconsciencia y desconocimiento al frente, puede llegar a tener a la hora de suponer cambios substanciales en la dinámica litoral, y a la vez incrementar el riesgo y peligro a la que la población local se puede enfrentar en un futuro, tal vez no inmediato, pero sí próximo. Sin duda un ejemplo claro y didáctico para abordar esta problemática.




Miquel Mir Gual

miércoles, 21 de noviembre de 2012

Buscando Historias. Un ingenioso proyecto digno de admirar, seguir y considerar.

Será por mi carácter, o bien por mi forma de ver y entender la vida, pero siempre me han fascinado aquellas personas que tienen fines nítidos en sus vidas, que luchan por aquello que quieren, y que en definitiva se dejan llevar por su vocación personal y profesional. No obstante, este escenario me gusta más aún si se trata de personas jóvenes, con un futuro lleno de perspectivas y que, siempre bajo un paraguas de defensa frente a los posibles obstáculos y desilusiones, avanzan sin miedo para hacer de sus sueños realidades, demostrando a la vez que el potencial de los jóvenes puede llegar a ser infinitamente incalculable.

Seguramente, y de eso estoy seguro, hay miles de ejemplos que podrían reflejar las anteriores palabras, no obstante, gracias a su magnifico trabajo de divulgación vía redes sociales, hoy quisiera dedicar mi post al joven, innovador y fascinante proyecto Buscando Historias (@buscohistorias) encabezado por la joven periodista Ana Salvá (@ana_salva) y su compañero de aventura, el director cinematográfico Joan Planas (@joanplanas). Así pues, según nos cuentan los propios responsables en su web, Buscando Historias se define como un proyecto enfocado a la documentación de historias sobre personas y lugares de todo el mundo en vídeo, fotografías, y artículos. Para ello, el método pasa por grabar la realidad cotidiana de los protagonistas a lo largo de un día, absorbiendo al máximo lo que le caracteriza a él/ella y a su entorno.


Las fronteras geográficas y los límites temporales del proyecto no están todavía definidos, pues algunos factores tales como la financiación del mismo serán condicionantes a tener en cuenta. No obstante, las sensaciones que los responsables del proyecto transmiten a los que lo seguimos apuntan a un recorrido amplio y diversificado que, partiendo de China, aspira a deslizarse por parte del Sur-Este Asiático e incluso Australia. De momento, ya han experimentando sus primeros pasos en ciudades como Pekín, Hohhot, Xi'an, Luoyang o Shanghái, no obstante esperemos que esta lista se pueda ampliar.

Parte de la grandeza de este proyecto pasa por su idiosincrasia divulgativa, pues lejos de generar un material íntimo, personal e inédito, cada domingo se publican nuevas historias vía Twitter y Facebook.  Las publicaciones se caracterizan por su abundancia y precisión, y por ser altavoz de historias reales, humanas, cotidianas, nítidas y sobretodo acaparadoras. Estas vienen acompañadas de vídeos, magníficas fotos y un texto que las acaba de maquillar. 


En definitiva hoy he considerado necesario y oportuno dedicar mi post a un proyecto ilusionante y digno de admirar. Hoy día, con los tiempos que corren, la vida es fácil por muy poca gente, y dentro del abanico de situaciones deprimentes, los jóvenes somos uno de los colectivos con más problemas de proyección, a pesar de la excelente formación que podamos tener. No obstante la vida es ilusión y lucha continua, y en ese sentido Buscando Historias no deja de ser un paradigmático ejemplo de superación alternativa a los obstáculos que nos podamos ir encontrando en el camino.

Por todo ello os recomiendo que vayáis siguiendo esta HISTORIA.

Miquel Mir Gual

lunes, 19 de noviembre de 2012

EL CARST, patrimoni natural de les Illes Balears

Avui aprofito el post per fer divulgació d'una espectacular i molt valuosa publicació duta terme per la revista Endins i engegada també per la Societat d'Història Natural de les Balears (SHNB) la qual acapara, d'una manera escrupulosa i ample, la realitat del carst com a patrimoni geològic de les Illes Balears. Aquesta publicació, conformada per un total de 25 capítols, esdevé la més completa publicació que, fins a dia d'avui, s'ha dut a terme en tant al patrimoni càrstic present a les nostres Illes. Amb capítols més divulgatius, però també amb altres que tenen un contingut més científic, aquest esdevé un volum fonamental per acotar la realitat geològica més comuna del nostre arxipèlag. Una part important de la publicació esdevé enfocada a la realitat de les coves subterrànies existents a les Balears, un dels punts estratègics a nivell mundial en tant aquesta realitat. Així, es presenten molts dels avanços que, al llarg dels darrers anys s'han dut a terme dins el camp de l'espeleologia des de la vessant científica. Sens dubte, es presenta doncs una autèntica joia per tots aquells/es que estiguin interessats amb aquest món, per molts d'altres desconeguts alhora.






Gràcia, F., Ginés, J., Pons, G.X., Ginard, A., Vicens, D. (edts.) (2011) "El carst, patrimoni natural de les Illes Balears". Endins, 35, 368 pp.

Miquel Mir Gual

viernes, 16 de noviembre de 2012

La conservació del patrimoni subterrani i càrstic de les Illes Balears


La consciència social creixent sobre la necessitat de conservar els hàbitats naturals ha fet també tenir  en compte la protecció dels hàbitats subterranis i el seu entorn. Tot això ha fet desenvolupar tota una sèrie  d’estratègies i mesures de conservació, així com aspectes normatius encaminats cap a la seva protecció.  Les Balears no han estat exemptes d’aquestes iniciatives legislatives. Però tot això ha vengut donat per  normativa de caràcter internacional que ha fet que els estats membres adoptassin mesures de conservació  cap aquests hàbitats. Aquest és un article que recull aquestes mesures. Tal volta la primera iniciativa que  ha provocat aquest canvi de paradigma, de conservació d’espècies a conservació d’hàbitats com una mesura més eficient per protegir les espècies i els llocs a on es desenvolupen aquestes espècies, fou la suma  de la directiva hàbitats i directiva aus donant com a resultat la Xarxa Natura 2000. La posta en marxa de  la proposta a les Balears fa que per primera vegada s’expliciti la protecció de 30 cavitats de Mallorca com  a primera proposta de Llocs d’Interès Comunitari (LIC). La directiva europea marc d’aigües també fa referència per a la conservació de les aigües subterrànies. La normativa estatal, amb la llei de Biodiversitat, i la  normativa autonòmica amb la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) també  recullen les propostes de la Xarxa Natura 2000. Això ha fet que espais naturals com el Paratge Natural  de la Serra de Tramuntana tengui un llistat de coves a protegir com a Llocs d’Interès Científic així com la  major regió càrstica de les Balears, o que s’hagi proposat la cova des Pas de Vallgornera com a Monument  Natural.


Pons, G.X., Massutí, C., Mir-Gual, M. (2011). "La conservació del patrimoni subterrani i càrstic de les Illes Balears". Endins, 35: 345-362

Miquel Mir Gual

jueves, 15 de noviembre de 2012

Científicos advierten sobre la destrucción de los manglares


Honduras, México y El Salvador son tres de los países del mundo que han perdido más superficie de manglares en los últimos 25 años, según un informe dado a conocer por un grupo de científicos de todo el mundo, que advirtieron sobre la necesidad de preservar estos ecosistemas.  (EFEverde)

                                         Fuente: http://goo.gl/2EFtW (EFE_Verde)

Notícia:

Miquel Mir Gual

domingo, 11 de noviembre de 2012

Twitter com a eina de comunicació et al.



Els nous temps han dut de la mà noves tecnologies i noves formes d’entendre la vida, i amb aquestes, nous mitjans dels que ens podem beneficiar a l’hora de dur a terme la nostra tasca professional i rutinària. Un d’aquests nous mitjans que, de manera sobtada i esbromadora han irromput en les nostres vides, són el que es coneix com a xarxes socials, les quals, sempre i que tenguin un correcte ús, esdevenen una plataforma nova, innovadora i extremadament eficient per a intercanviar contínuament informació d’una manera ràpida i testada.

Un paradigmàtic exemple d’aquestes noves plataformes és la xarxa de microblogging esdevinguda per Twitter. La seva meteòrica evolució està demostrant empíricament que Twitter pot arribar a ser una eina molt útil per part d’infinitat de professionals que divulguen i promocionen la seva tasca, com també per mils de milions de persones que no tenen altre pretensió que estar informats del que succeeix al Món. No obstant, definir Twitter en termes absoluts no és tasca fàcil. És una xarxa social o un mitjà de comunicació? Amb aquest escenari com a premissa sortia en premsa no fa molt de temps que un grup multidisciplinari d’investigadors xinesos havia determinat, de manera contundent i testada, que Twitter es caracteritza molt més per ser un mitjà comunicatiu que no una xarxa social convencional, ja que, segons concloïen, s’utilitza més freqüentment per aconseguir i intercanviar informació que no per a socialitzar-la.

A part de la ciència molts d’altres fets demostren la potència informativa d’aquesta nova plataforma. Fa ja uns mesos record que la ex periodista de TVE Ana Pastor, molt activa a Twitter, afirmava en un dels seus programes que aquest xarxa havia estat la primera en informar a la seva redacció d’importants notícies amb transcendència mundial i històrica, així sigui per exemple la mort d’Osama bin Laden, o la privatització de Repsol-YPF per part del govern argentí, entre d’altres. És així que aquesta plataforma compta amb innumerables avantatges a l’hora de ser utilitzada com a font d’informació o bé, com a font emissora de missatges, establint-la així com un nou paradigma del periodisme com activitat ciutadana i independent de les grans corporacions.

I amb tot, Twitter no és limitat a un camp específic, ni a una disciplina, ni a una edat, ni tampoc a un grup social determinat. Twitter i la seva idiosincràsia fan que sigui una plataforma global, fet que impulsa encara més aquesta tendència globalitzada. Cada usuari, atenent als seus interessos i a les seves pretensions, va adaptant, a partir de la gent que segueix, el seu perfil a aquells temes que li són d’interès. Això genera que la plataforma serveixi per a informar de tot i de qualsevol tema, en qualsevol moment del dia. Així és útil per a retransmetre esdeveniments esportius (els JJOO de Londres en foren un molt bon exemple), polítics (el tema de la Independència de Catalunya està tenint un pes important dins la xarxa), socials (un bon exemple que record en són les festes de Sant Joan a Ciutadella), o inclús també per a informar sobre conferències, congressos, etc. (fa unes setmanes, un company i jo informarem via Twitter sobre el Congrés Nacional de Geomorfología a Santander, fet que va facilitar a molta gent que no hi va assistir, però que hi estava interessada, en saber com es desenvolupada l’esdeveniment).

Concloent, Twitter esdevé avui un autèntic mitjà de comunicació, poderós, instantani, democràtic, políglota i massiu, tot i que personal alhora. No té censura, però és exigent amb l’ús de les paraules i la fidelitat en el relat dels fets. Al cap i a la fi és un mitjà de comunicació de tots i de ningú.

*Article publicat a la revista Campanet

Miquel Mir Gual
twitter: @mirgual

jueves, 8 de noviembre de 2012

Waves and Longshore Drift: Coastal Processes

Among the huge number of agents affecting to coastal evolution, the waves should be highlighted due to the sediment transport along the coastline. The video, recorded by Darron Gedge (Source: youtube) covers how waves transport sediment through the processes of refraction, diffraction, reflection, swash, backwash and long shore drift. This also includes a section on how people have tried to deal with coastal erosion through the building of sea walls, groynes, and other hard strustures.

Del gran nombre d'agents que afecten l'evolució del litoral, cap destacar l'onatge en tant al seu paper vers al transport de sediment al llarg de la línia de costa. El vídeo adjunt, gravat per Darron Gedge (Font: youtube) abarca com les ones transporten el sediment a través de diversos processos tals com la refracció, la difracció, l'swash, el backwash o bé a través de la deriva litoral. A més, també inclou una secció on parla de com l'èsser humà ha incrementat els patrons d'erosió costanera a través d'algunes activitats pròpies tals com les construccions d'habitatges, espigons i altres estructures enginyerils.

                                         Source: Darron Gedge (youtube.com)

Miquel Mir Gual

miércoles, 7 de noviembre de 2012

Video: L'efecte del vent com agent modificador dels sistemes de dunes.

Els sistemes dunars són, probablement, un dels espais més fràgils i dinàmics que existeixen a la nostre Terra.   El seu dinamisme vé determinat per un ventall d'agents que, amb la seva força i incidència ajuden a la formació, evolució i caracterització d'aquests espais. Tot mencionant agents tals com la presència o absència de vegetació o la naturalesa i procedència del sediment, dins el dinamisme d'aquests sistemes en cal destacar sobretot l'efecte del vent. Així, el vent esdevé com el principal agent modificador i modelador dels sistemes dunars, podent suposar canvis substancials en les morfologies dunars, no només a escala temporal llarga, sinó també a nivell diari, o inclús horari. Al vídeo que penjo avui, el qual vaig tenir la gran sort de poder gravar in situ a les dunes de Claromecó (Argentina) es demostra com el vent té la capacitat indomable de modelar els paissatges dunars al seu gust, suposant paissatges canviants i dinàmics amb una elegància difícil de descriure. Esper us agradi!

Dune systems are probably one of the most fragile and dynamic spaces over the planet Earth. Their dynamism is entirely affected by a fan of agents that, with their force and incidence helps to the formation, evolution and characterization of those spaces. Among some agents such as presence/absence of vegetation, or the nature and origin of sediment budget, it should be highlighting the effect of the wind flow. Thus, wind supposes the main agent modifying of the dune systems, supposing at the same time important changes on dune morphologies, not only on long time periods, but also on short temporal scale, or even daily.   The video that I attach today, which I had the luck to record in situ  at the Claromecó dunes (Argentina) shows how the wind has an strong capacity for modelling the dune landscapes, supposing changing landscapes. Hope you like it! 


  Video: Sistema dunar de Claromecó (Argentina)

                                                    

Miquel Mir Gual


martes, 6 de noviembre de 2012

Erosió costanera, una realitat i un problema a tenir en compte!!

L'erosió costantera és un dels principals problemes que avui ha d'afrontar el nostre litoral. Les costes sedimentaries arenoses (platges i sistemes dunars) sofreixen importants patrons erosius bé provocats per agents mecànics (vent, onatge, marees), bé per acció antròpica (sobresaturació, manca de gestió, creixement de la urbanització costanera, etc.). No obstant, les costes rocoses, tot i aparentment ser més resistents a aquests fenòmens, també presenten problemes de retorcés a considerar. Moltes de vegades, l'erosió de costes rocoses també pot suposar un important risc per a la població, sobretot en zones a on existeix una urbanització propera a penya-segats litorals.

El video que vé a continuació exemplifica a la perfecció aquests processos,posant alhora de manifest la magnitud que poden arribar a assolir, així com també la perillositat a la que exposen a la població local. En definitiva, digne de veure...



Miquel Mir Gual

lunes, 5 de noviembre de 2012

¿Hay algún responsable de la burbuja inmobiliaria?

Para los más ajenos al mundo macroeconómico, como es mi caso, en este link el prestigioso economista Xavier Sala i Marti analiza, de forma muy clara y didáctica, explica el origen, las causas y los responsables de la burbuja inmobiliaria sufrida en Europa, y especialmente en países como España. MUY RECOMENDABLE!




Miquel Mir Gual

Los creyentes

"La credibilidad de esa gran masa que se informa cada minuto es una pieza clave de la crisis económica"


Adjunto un interesante artículo de El País, de ayer domingo, el cual analiza, de una manera sutil, parte de la realidad del hoy (escrito por Jordi Soler).


Miquel Mir Gual