La consciència social creixent sobre la necessitat de conservar els hàbitats naturals ha fet també tenir en compte la protecció dels hàbitats subterranis i el seu entorn. Tot això ha fet desenvolupar tota una sèrie d’estratègies i mesures de conservació, així com aspectes normatius encaminats cap a la seva protecció. Les Balears no han estat exemptes d’aquestes iniciatives legislatives. Però tot això ha vengut donat per normativa de caràcter internacional que ha fet que els estats membres adoptassin mesures de conservació cap aquests hàbitats. Aquest és un article que recull aquestes mesures. Tal volta la primera iniciativa que ha provocat aquest canvi de paradigma, de conservació d’espècies a conservació d’hàbitats com una mesura més eficient per protegir les espècies i els llocs a on es desenvolupen aquestes espècies, fou la suma de la directiva hàbitats i directiva aus donant com a resultat la Xarxa Natura 2000. La posta en marxa de la proposta a les Balears fa que per primera vegada s’expliciti la protecció de 30 cavitats de Mallorca com a primera proposta de Llocs d’Interès Comunitari (LIC). La directiva europea marc d’aigües també fa referència per a la conservació de les aigües subterrànies. La normativa estatal, amb la llei de Biodiversitat, i la normativa autonòmica amb la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) també recullen les propostes de la Xarxa Natura 2000. Això ha fet que espais naturals com el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana tengui un llistat de coves a protegir com a Llocs d’Interès Científic així com la major regió càrstica de les Balears, o que s’hagi proposat la cova des Pas de Vallgornera com a Monument Natural.
Pons, G.X., Massutí, C., Mir-Gual, M. (2011). "La conservació del patrimoni subterrani i càrstic de les Illes Balears". Endins, 35: 345-362
Miquel Mir Gual
No hay comentarios:
Publicar un comentario