Em costava treure un tema atractiu per tal d’escriure unes línies i complir
així com el protocol de cada dos mesos. Quan ja em veia forçat a triar, vaig
donar amb un documental, el qual ja començat, em va deixar plantat davant el
televisor de casa meva.
I jo no sé del que havien parlat abans de jo fixar el cul al sofà, però amb
la primera pregunta que vaig sentir ja em va suposar atractiu com per a
destinar-li una estona del meu temps. Què es el més refrescant que es pot fer a
Dubai en una tarda solejada i de calor? Doncs esquiar, per suposat!!
No deixem que els 38 ºC de l’exterior ens ho impedeixin. Hi ha molta neu
dins, a un complex amb una altura aproximada de 25 pisos, on la temperatura en
el seu interior es manté entres els -1 i -2 ºC. I així en sortia en pantalla Welcome to Ski Dubai, el primer centre
d’esquí interior de l’Orient Mitjà. Era molt possible que amb la temperatura
que hi havia a l’exterior es pogués fregir un ou sobre l’asfalt o les
carrosseries dels luxosos cotxes aparcats a les zones VIPs, però d’altra banda,
el cert és que a l’interior d’aquella monstruosa construcció cada dia es
disposava d’una quantitat de neu incalculable, tot per practicar l’esquí, o
simplement per jugar amb ella.
Ski Dubai ofereix al llarg de tot l’any 3.000 m2
de neu en perfectes condicions, increïblement situats enmig d’un dels deserts
més calorosos i perillosos del món. Sent un aficionat a l’esquí us asseguro que
si fos de Dubai seria una del les 3.000 persones o més que cada dia es planten
a les instal·lacions per remuntar les pistes i llançar-se pendent avall sobre
neu completament artificial. Però des de que tenc el permís de conduir i em veig
obligat a cada setmana omplir el depòsit de carburant, m’agradaria molt més que
la gent de Dubai anés als Pirineus a esquiar i deixés de cremar diàriament una
quantitat escandalosa de petroli o gas natural, tot per fabricar neu artificial
en un entorn on la temperatura ambient és asfixiant.
Les dimensions i l’espectacularitat del recinte no és limita a la seva
estètica, sinó també als números que ens
demostren el seu consum. Per satisfer la demanda, Ski Dubai utilitza una energia diària equivalent als 3.500 barrils
de petroli, fet que suposa una relació d’1 barril per cada persona que es calça
els esquiïs diàriament. Seguint amb el símil del conductor europeu o nord
americà, un barril de petroli hauria de ser suficient per recórrer uns 1.600
quilòmetres amb un cotxe de gama mitja. No obstant, la neu pols que dóna forma
a les meravelloses pistes interiors consumeix a diari una quantitat de petroli
equivalent a la que bastaria per omplir els depòsits dels nostres cotxes al
llarg d’un mes.
Els que cada any anem a esquiar sabem que aquest es tracta d’un esport car,
a més de si per arribar a l’estació d’esquí has de superar la barrera
geogràfica del Mar Mediterrani. No obstant, els costos del combustible que en
deriven d’Ski Dubai fan que els preus
d’estacions als Pirineus o als Alps siguin autèntiques gangues. Però als
esquiadors i als representants polítics de Dubai no els importa massa els
costos, i molt manco els preus que cada un de nosaltres paguem quan ens aturem
a la benzinera i omplim la tanca de benzina o gasoil.
No obstant, un pot pensar per què ens hem de preocupar de la quantitat de
petroli que ells gasten si tanmateix és seu? Com pot ser que el que ells facin
modifiqui la nostra butxaca? A vegades les teories de geopolítica que expliquen
aquestes tendències tenen la capacitat de no entendre’s ni per si mateixes,
però el que és cert és que l’increment continuat del preu de la benzina amb la
que omplim el nostre cotxe fa que la preocupació sigui de cada vegada major.
L’explicació és simple. Mentre una part del planeta està tractant de
descarbonitzar a marxes forçades la seva economia i allunyar-se de la
imprescindible necessitat del petroli, l’altra crema hidrocarburs a un ritme
mai vist. Si fa uns anys els economistes haurien mirat de cap a Nord Amèrica o
Europa per tal de donar explicació a la demanda mundial de petroli, avui han de
considerar el descontrolat consum que suposen les economies de països en vies
de desenvolupament, i on curiosament, fins fa molt pocs anys per les seves
carreteres hi circulaven quasi amb exclusivitat bicicletes i mitjans de
transport de força animal.
Mentre que Europa Occidental i Amèrica del Nord lluiten per disminuir el
consum de petroli i abaratir-ne el seu preu, països com Xina o la Índia lluiten
per ser el primer en consumir aquest recurs. I mentrestant la preocupació dels
dirigents d’Ski Dubai pel preu que
cada un del nosaltres hem de pagar és inexistent. A les carreteres d’Orient
Mitjà es poden veure els cotxes més cars i luxosos del món, mentre que pocs de
gama baixa. I la resposta no està en el cost que tenen els vehicles, sinó al
preu que val omplir els seus depòsits. Les estratègies geopolítiques de països
com Veneçuela o Aràbia Saudi han derivat d’una protecció i congelació del preu
del petroli dintre de les seves fronteres, però d’un augment en el preu de
venda cap a l’exterior, tot per compensar les pèrdues d’ingressos derivades de
la disminució dels preus a escala nacional. A mode d’exemple, mentre que cada
un de nosaltres paga 1,05 euros el litre de benzina, els ciutadans de Caracas
en paguen 0,06 dòlars.
No obstant, qui no agafarà el cotxe avui?
Miquel Mir Gual
Sembla que les fonts més optimistes afirmen que encara queden 14 bilions de barrils de petroli per poder explotar. Si tenim en compte que en 150 anys n’hem consumit 1 bilió de barrils...
ResponderEliminarTeòricament fins quan “tendríem petroli”?
14 x 150 anys = 2100 anys?
La realitat és que les necessitats de petroli presenten un ritme de creixement mitjà d’un 7% anual (a hores d'arar ja es deu haver incrementat aquest percentatge). És a dir, es dupliquen cada 10 anys (T2 = 70 / % de creixement). Si tenim en compte aquest fet... fins quan “tendrem petroli”?
- En 150 anys hem comsumit 1 bilió de barrils, en queden 14.
- Els pròxims 10 anys consumirem 1 bilió de barrils, en quedaran 13.
- Els pròxims 10 anys consumirem altres 2 bilions de barrils, en quedaran 11.
- Els pròxims 10 anys consumirem altres 4 bilions de barrils, en quedaran 7.
- Els pròxims 10 anys consumirem altres 8 bilions de barrils, en quedaran -1 (en farà falta 1 per fer front a la demanda).
Per tant, en 40 anys hauríem acabat amb les reserves mundials de petroli existents a la Terra. Tot i això, s'afirma que el petroli no s'acabarà mai...
Tot i això s’afirma que el petroli mai no s’acabarà.
Gràcies pel comentari! Crec que dóna un plus d'informació important al post que he penjat avui. Veig que estàs força informat sobre la temàtica, i agraeixo la informació que ens aportes! Són força interessant les xifres que dónes.
ResponderEliminarSalut!!