De l'esquí artificial al depòsit del nostre cotxe!

Em costava treure un tema atractiu per tal d’escriure unes línies i complir així com el protocol de cada dos mesos. Quan ja em veia forçat a triar, vaig donar amb un documental, el qual ja començat, em va deixar plantat davant el televisor de casa meva.

I jo no sé del que havien parlat abans de jo fixar el cul al sofà, però amb la primera pregunta que vaig sentir ja em va suposar atractiu com per a destinar-li una estona del meu temps. Què es el més refrescant que es pot fer a Dubai en una tarda solejada i de calor? Doncs esquiar, per suposat!!

No deixem que els 38 ºC de l’exterior ens ho impedeixin. Hi ha molta neu dins, a un complex amb una altura aproximada de 25 pisos, on la temperatura en el seu interior es manté entres els -1 i -2 ºC. I així en sortia en pantalla Welcome to Ski Dubai, el primer centre d’esquí interior de l’Orient Mitjà. Era molt possible que amb la temperatura que hi havia a l’exterior es pogués fregir un ou sobre l’asfalt o les carrosseries dels luxosos cotxes aparcats a les zones VIPs, però d’altra banda, el cert és que a l’interior d’aquella monstruosa construcció cada dia es disposava d’una quantitat de neu incalculable, tot per practicar l’esquí, o simplement per jugar amb ella.

Ski Dubai ofereix al llarg de tot l’any 3.000 m² de neu en perfectes condicions, increïblement situats enmig d’un dels deserts més calorosos i perillosos del món. Sent un aficionat a l’esquí us asseguro que si fos de Dubai seria una del les 3.000 persones o més que cada dia es planten a les instal·lacions per remuntar les pistes i llançar-se pendent avall sobre neu completament artificial. Però des de que tenc el permís de conduir i em veig obligat a cada setmana omplir el depòsit de carburant, m’agradaria molt més que la gent de Dubai anés als Pirineus a esquiar i deixés de cremar diàriament una quantitat escandalosa de petroli o gas natural, tot per fabricar neu artificial en un entorn on la temperatura ambient és asfixiant.

Les dimensions i l’espectacularitat del recinte no és limita a la seva estètica, sinó també als números  que ens demostren el seu consum. Per satisfer la demanda, Ski Dubai utilitza una energia diària equivalent als 3.500 barrils de petroli, fet que suposa una relació d’1 barril per cada persona que es calça els esquiïs diàriament. Seguint amb el símil del conductor europeu o nord americà, un barril de petroli hauria de ser suficient per recórrer uns 1.600 quilòmetres amb un cotxe de gama mitja. No obstant, la neu pols que dóna forma a les meravelloses pistes interiors consumeix a diari una quantitat de petroli equivalent a la que bastaria per omplir els depòsits dels nostres cotxes al llarg d’un mes.

Els que cada any anem a esquiar sabem que aquest es tracta d’un esport car, a més de si per arribar a l’estació d’esquí has de superar la barrera geogràfica del Mar Mediterrani. No obstant, els costos del combustible que en deriven d’Ski Dubai fan que els preus d’estacions als Pirineus o als Alps siguin autèntiques gangues. Però als esquiadors i als representants polítics de Dubai no els importa massa els costos, i molt manco els preus que cada un de nosaltres paguem quan ens aturem a la benzinera i omplim la tanca de benzina o gasoil.

No obstant, un pot pensar per què ens hem de preocupar de la quantitat de petroli que ells gasten si tanmateix és seu? Com pot ser que el que ells facin modifiqui la nostra butxaca? A vegades les teories de geopolítica que expliquen aquestes tendències tenen la capacitat de no entendre’s ni per si mateixes, però el que és cert és que l’increment continuat del preu de la benzina amb la que omplim el nostre cotxe fa que la preocupació sigui de cada vegada major.

L’explicació és simple. Mentre una part del planeta està tractant de descarbonitzar a marxes forçades la seva economia i allunyar-se de la imprescindible necessitat del petroli, l’altra crema hidrocarburs a un ritme mai vist. Si fa uns anys els economistes haurien mirat de cap a Nord Amèrica o Europa per tal de donar explicació a la demanda mundial de petroli, avui han de considerar el descontrolat consum que suposen les economies de països en vies de desenvolupament, i on curiosament, fins fa molt pocs anys per les seves carreteres hi circulaven quasi amb exclusivitat bicicletes i mitjans de transport de força animal.

Mentre que Europa Occidental i Amèrica del Nord lluiten per disminuir el consum de petroli i abaratir-ne el seu preu, països com Xina o la Índia lluiten per ser el primer en consumir aquest recurs. I mentrestant la preocupació dels dirigents d’Ski Dubai pel preu que cada un del nosaltres hem de pagar és inexistent. A les carreteres d’Orient Mitjà es poden veure els cotxes més cars i luxosos del món, mentre que pocs de gama baixa. I la resposta no està en el cost que tenen els vehicles, sinó al preu que val omplir els seus depòsits. Les estratègies geopolítiques de països com Veneçuela o Aràbia Saudi han derivat d’una protecció i congelació del preu del petroli dintre de les seves fronteres, però d’un augment en el preu de venda cap a l’exterior, tot per compensar les pèrdues d’ingressos derivades de la disminució dels preus a escala nacional. A mode d’exemple, mentre que cada un de nosaltres paga 1,05 euros el litre de benzina, els ciutadans de Caracas en paguen 0,06 dòlars.

No obstant, qui no agafarà el cotxe avui?

Miquel Mir Gual