JOVES, SENY I FUTUR

És qüestió de sentit comú. El Món, Europa, les Illes, Mallorca,...i tantes i tantes persones. Ja no es tracta d’una simple escala geogràfica, sinó que més enllà s’endinsa dins la realitat social de moltes famílies i ànimes. La globalitat dels nostres dies s’enfronta a un escenari d’incertesa aguda vers la situació econòmica que empastifa cada dia les nostres rutines. És palès que aquesta situació no és la més òptima, que les mesures preses fins ara per les ments competents no acaben de funcionar, que les xifres de deute no fan més que augmentar, i que de cada dia són més aquells que es desvinculen forçosament de les rutines laborals. Intentem reflexionar però qualitativament, sense utilitzar una pluja infinita de xifres que sovint no fan més que embullar als que no estem ficats dins dels tecnicismes macroeconòmics.

El jovent és avui un dels col·lectius més perjudicats per les taxes d’atur que monopolitzen el dia a dia. Això però no només s’ha d’interpretar com una situació negativa del present, sinó que les conseqüències que en poden derivar en el futur més pròxim per les nostres generacions en poden ser substancials. Sens dubte l’atur juvenil impedeix aprofitar el potencial de la generació millor formada i educada que hem tengut mai, al temps que genera també conseqüències i tensions polítiques de calat. Aquest no és un fet gratuït ni tampoc producte de la rebel·lió habitual amb la que s’identifica el fet de ser jove. Som milions els que vivim una situació dramàtica en l’actualitat. Quan sortim al carrer des de l’ou protector que ens suposa el institut, el mòdul de formació professional, la universitat, el màster o una tesi doctoral, ens trobem en que no hi ha feina, o bé que les ocupacions disponibles són de pèssima qualitat i amb condicions insultants, conduint a molts de nosaltres cap a la inactivitat. En aquesta tessitura doncs, és perfectament comprensible que la falta d’oportunitats sigui un punt d’ebullició per la frustració i el descontent.

Els darrers esdeveniments tampoc no són del tot esperançadors vers a la consideració del jovent com a part important de la nostra societat, i sobretot, del nostre futur. En el cas Balear, amb el nou govern entrant, ja són prou coneguts els atacs exterminadors a la llengua catalana com a part formativa dels nostres estudiants, a més de les traves que dia a dia van sorgint vers a una educació pública potent, sòlida i amb aspiracions a formar millor les generacions vinents que donaran cos a la direcció de l’esfera social, política i econòmica. La diversitat cultural i la riquesa en el llenguatge també han de ser part important pel futur dels nostres joves. La llengua no s’ha de veure només com una fita ideològica, sinó també com a traça vehicular que ajudarà la nostra societat a ser millor des d’un punt de vista cultural, així com més competent a nivell professional i laboral. Tant de bo tots poguéssim parlar tants d’idiomes com fos possible.

Si el Sistema no genera llocs de feina pel jovent, aquest tendeix a perdre la confiança en les institucions democràtiques – els moviments socials dels darrers temps ja en són indicis prou clars –. D’altra banda, el progrés econòmic i social és insostenible si des del prisma polític no s’assumeix la necessitat imperativa de generar nou llocs de feina, i que aquests es corresponguin justament amb les condicions curriculars i formatives generades pel col·lectiu. La inclusió dels joves dins el règim laboral consolidat ha de dependre doncs de polítiques públiques molt ben madurades, discutides i consensuades.

Estem enfront d’un problema estructural. El creixement econòmic d’una regió és determinant, però en cap cas suficient per a resoldre-ho. La millora en el mercat laboral juvenil requereix de mesures específiques  per fer front als reptes que es plantegen, així com també d’un canvi de mentalitat global que deposi major confiança en ells. A les administracions competents, encapçalades pels polítics de torn, els hi correspon el paper de generar polítiques adequades per a donar solucions, i d’una vegada deixar de jugar amb la sensibilitat de tants de milions de persones.

Com començava dient ha de ser qüestió de sentit comú. Si joves que surten al carrer amb estudis universitaris superiors, màsters i tesis doctorals no troben una feina adequada a les seves circumstàncies és que alguna cosa del sistema no funciona. Els joves no tan sols som aquells que sortim els vespres, que ens engatem de tant en tant a toc de colze, o que a vegades en fem de la indiferència un atribut característic. Els joves també som aquells que estudiem, que obrim llibres per aprendre dels que un dia ho foren, que passem hores alenant dins biblioteques, que viatgem de cada cop més a l’estranger per aprendre noves cultures, nous idiomes, que teclegem davant monitors LCD alhora que aprenem a fer ús de les noves tecnologies, i que amb tot, de manera indirecte, ens formem un a un per a fer millor el futur de, tota, la nostra societat.

És així ido que el jovent hem de seguir formant-nos, estudiant i generant més i millors coneixements pel nostre futur més proper. No obstant hem de reclamar el que ens pertoca, no deixant-nos enganar ni trepitjar per ningú, i amb fets i des de la vessant pacífica, protestar i reclamar per un futur laboral i professional digne. Amb tot, Joves, Seny i Futur!!!

 

                                   Miquel Mir Gual