La diversitat
paisatgística a les Illes Balears és vasta i extensa, no obstant diferencial en
alguns aspectes. Així, cada una de les unitats de paisatge amb les que comptem,
per les seves característiques intrínseques, ha anat despertant determinats
interessos de cap a l’activitat humana,
fet que amb els anys ha suposat canvis fisonòmics substancials. En el cas
balear és difícil discrepar si s’afirma que al llarg dels darrers decennis la
franja costanera ha estat l’emplaçament per excel·lència sobre el qual
s’ha desenvolupat l’activitat econòmica
principal, manifestada a partir del turisme de masses de sol i platja.
Les característiques
fisiogràfiques de les nostres platges, ajudades també per les condicions
climàtiques que caracteritzen la regió mediterrània, han fet que aquestes hagin
esdevingut l’escenari perfecte pel desenvolupament de l’activitat turística.
Tot i les aparents conseqüències positives d’aquest fet, sobretot des d’un punt
de vista econòmic, la manca de previsió, gestió i actuació per part dels agents
competents ha fet que avui dia molts en siguin els impactes negatius existents
en les nostres platges i sistemes dunars, derivant-ne notables problemes de
conservació. I no, amb el dit no vull ser alarmista! Però també és cert que ens
cal a tots ser, almanco, mínimament realistes. És obvi que avui encara queden
moltes platges per gaudir, però de les que encara resten, una de les seves
principals característiques passa per analitzar el seu estat de fragmentació
i/o erosió. Tot i que alguns sistemes no han estat abolits íntegrament per la
pressió de l’home, molts en són els signes que en verifiquen la seva
intervenció.
Si a n’aquesta
perspectiva més conservacionista li afegim una altra dimensió, la cosa es
complica. S’ha de ser conscient de la importància que juguen els espais
litorals en l’estructura econòmica de les Illes Balears, i del paper que en
concret hi juguen les nostres platges i sistemes dunars. No obstant també s’ha
de tenir en compte que la conservació d’aquests ambients no és tan sols una
qüestió de present, ni tampoc una eina per subsanar les deficiències produïdes
per errors del passat, sinó que és també una estratègia que ens permetrà en un
futur pròxim seguir obtenint una recompensa econòmica de la seva explotació.
Amb això vull dir que
l’activitat econòmica-turística, la qual es desenvolupa a partir de l’ús i
explotació dels espais litorals arenosos, ha de prendre consciència també de la
dimensió geoambiental, pensant així en l’estat de conservació i la qualitat
d’aquests ambients. Els temps actuals ja ens demostren com el deteriorament
dels sistemes platja-duna pot tenir conseqüències negatives, en molts casos
inclús irreversibles. La desaparició íntegra o parcial d’aquests ambients
suposarà en un futur pròxim o mitjà inputs negatius en els beneficis econòmics
que se’n vulguin obtenir, afectant directament a la infraestructura econòmica
regional.
Encara que no ho
sembli, us assegur que les platges tenen vida tot l’any. Aquestes no són en cap
cas un escenari artificial, postís, muntat només als mesos de sol per a que
cada un de nosaltres anem a exposar la nostra pell al món. Sembla ser però que
només ens interessem per l’arena i les ones de la mar quan ens convé, quan en
podem extreure un benefici monetari, quan en un obrir i tancar d’ulls podem
omplir més les butxaques de teca. I ja està bé, no seré jo que critiqui aquesta
tendència. No obstant sí crec que em de ser justos i responsables amb allò que
ens aporta tant a nosaltres, i que tant poc li tornem de volta.
I la responsabilitat
de que les platges es conservin ha de ser de tots i totes, des d’aquells que
anem a gaudir-ne a aquells que tenen les competències per a decidir què fer-hi
i què no. Aquestes es defineixen per se com espais canviants, dinàmics, fràgils i extremadament vulnerables
front a qualsevol canvi. Així doncs, i atenent a aquests adjectius, són espais
que necessiten d’una cura especial, d’una percepció social respectuosa, i
d’unes intervencions que vagin amb consonància de la seva conservació.
No hem de caure amb
l’error de pensar que nosaltres, pel fet se ser simples usuaris de les platges
no tenim ni veu ni vot per a intentar millorar-ne el seu estat. Al cap i a la
fi, cada any en són milions les persones que trepitgen l’arena, milions les
persones que estenen la tovallola, i milions les persones que es remullen amb
felicitat a les aigües clares i transparents. No obstant, l’exercici de
reflexió sobre els impactes que totes aquestes accions suposen per aquests
ambients ha de ser individual, sinó poca cosa tenim a fer. Només des de la
reflexió individual es podrà engendrar una acció global que sigui eficient –
per a tots els interessos – i respectuosa amb les nostres platges. Tot i això,
aquesta també ha de ser piramidal, aconseguint enllaçar la consciència i
compromís dels usuaris amb la dels agents interessats amb la conservació de les
platges – principalment econòmics – i la de les administracions públiques
competents en la seva gestió i legislació.
I es que ara que ve
l’estiu, les platges no han de ser vistes com una joguina, com un espai que es
simplifica a unes hores de relax i bauxa, sinó que han de ser vistes com a
llocs estratègics pel nostre futur més pròxim.
Miquel Mir Gual
No hay comentarios:
Publicar un comentario