Els nous temps han dut de la mà noves tecnologies i noves formes d’entendre
la vida, i amb aquestes, nous mitjans dels que ens podem beneficiar a l’hora de
dur a terme la nostra tasca professional i rutinària. Un d’aquests nous mitjans
que, de manera sobtada i esbromadora han irromput en les nostres vides, són el
que es coneix com a xarxes socials, les quals, sempre i que tenguin un correcte
ús, esdevenen una plataforma nova, innovadora i extremadament eficient per a
intercanviar contínuament informació d’una manera ràpida i testada.
Un paradigmàtic exemple d’aquestes noves plataformes és la xarxa de microblogging
esdevinguda per Twitter. La seva meteòrica evolució està demostrant
empíricament que Twitter pot arribar a ser una eina molt útil per part
d’infinitat de professionals que divulguen i promocionen la seva tasca, com
també per mils de milions de persones que no tenen altre pretensió que estar
informats del que succeeix al Món. No obstant, definir Twitter en termes
absoluts no és tasca fàcil. És una xarxa social o un mitjà de comunicació? Amb
aquest escenari com a premissa sortia en premsa no fa molt de temps que un grup
multidisciplinari d’investigadors xinesos havia determinat, de manera
contundent i testada, que Twitter es caracteritza molt més per ser un mitjà
comunicatiu que no una xarxa social convencional, ja que, segons concloïen,
s’utilitza més freqüentment per aconseguir i intercanviar informació que no per
a socialitzar-la.
A part de la ciència molts d’altres fets demostren la potència informativa
d’aquesta nova plataforma. Fa ja uns mesos record que la ex periodista de TVE
Ana Pastor, molt activa a Twitter, afirmava en un dels seus programes que
aquest xarxa havia estat la primera en informar a la seva redacció d’importants
notícies amb transcendència mundial i històrica, així sigui per exemple la mort
d’Osama bin Laden, o la privatització de Repsol-YPF per part del govern
argentí, entre d’altres. És així que aquesta plataforma compta amb innumerables
avantatges a l’hora de ser utilitzada com a font d’informació o bé, com a font
emissora de missatges, establint-la així com un nou paradigma del periodisme
com activitat ciutadana i independent de les grans corporacions.
I amb tot, Twitter no és limitat a un camp específic, ni a una disciplina,
ni a una edat, ni tampoc a un grup social determinat. Twitter i la seva
idiosincràsia fan que sigui una plataforma global, fet que impulsa encara més
aquesta tendència globalitzada. Cada usuari, atenent als seus interessos i a
les seves pretensions, va adaptant, a partir de la gent que segueix, el seu
perfil a aquells temes que li són d’interès. Això genera que la plataforma
serveixi per a informar de tot i de qualsevol tema, en qualsevol moment del
dia. Així és útil per a retransmetre esdeveniments esportius (els JJOO de
Londres en foren un molt bon exemple), polítics (el tema de la Independència de
Catalunya està tenint un pes important dins la xarxa), socials (un bon exemple
que record en són les festes de Sant Joan a Ciutadella), o inclús també per a
informar sobre conferències, congressos, etc. (fa unes setmanes, un company i
jo informarem via Twitter sobre el Congrés Nacional de Geomorfología a
Santander, fet que va facilitar a molta gent que no hi va assistir, però que hi
estava interessada, en saber com es desenvolupada l’esdeveniment).
Concloent, Twitter esdevé avui un autèntic mitjà de comunicació, poderós,
instantani, democràtic, políglota i massiu, tot i que personal alhora. No té
censura, però és exigent amb l’ús de les paraules i la fidelitat en el relat
dels fets. Al cap i a la fi és un mitjà de comunicació de tots i de ningú.
*Article publicat a la revista Campanet
Miquel Mir Gual
twitter: @mirgual
